NO VOLER SER ADVERTITS

Com més absort s´està per l´ego, les possibilitats de mostrar actituds incorrectes augmenten. Tancar-se en banda a escoltar criteris diferents als propis, a observacions que altres ens poden fer, a reflexions que podríem aprofitar per ampliar oportunitats, és limitar-se inutilment; doncs només tenim accés a uns mínims, mentre´s l´ignorat és immens.

Una ment tancada és impura perquè no deixa fluir, i les impureses creen desprotecció, la qual cosa suposa experiències de caos a la nostra vida. La inconsciència i el retard de les consequències del que es diu o es fa a través del temps, fa creure a molta gent que poden dir o fer el que el vulguin, empesos pels desitjos egoics que desconnecten de l´harmonia interna i externa, i enlloc de generar condicions satisfactories és més aviat el contrari; empobrint-se espiritualment donant pas a adversitats.

Si volem disposar de recursos, salut i bones relacions, no podem fer el que volguem anàrquicament. Hem d´acoplar-nos constantment entre el donat i rebut, les existències i mancances, i si ho fem correctament aleshores accedirem al precís de manera òptima.

Quan hi ha problemes de diners, de salut i les relacions són conflictives, la situació ens està advertint que en algun punt del trajecte hem actuat incorrectament, i per tant si volem recuperar unes condicions benestants, hem de saber on hem fallat i esmenar-nos. Si aquest plantejament és tan fàcil  d´entendre ¿ perquè tantes persones no poden suportar quedar en evidència del que han fet ? Equivocar-se no és per avergonyir-se, això és normal perquè no es pot ser sempre impecable, i tan sols disposem d´un petit domini executor. L´equivocació és no voler ser advertit per un ego molest, fent impossible l´aprenentatge, una amplitud de mires i un enfoc diferent per a una futura transformació.

No voler sentir segons què, ofendre´s per coses insignificants, és una reacció infantil, i tan és l´edat que es tingui. Maduresa és ser responsable, assumir les consequències de les accions, estar disposat a escoltar a tothom, aprendre de tot i desitjar millorar constantment conscients d´un trajecte inacabable que es fa amb les aportacions personals i alienes.

MESTRES O ESCLAUS

Som mestres o esclaus ? Dominem la situació o ens domina ? Quantes coses fem forçats per les necessitats ? Qauntes addicions ens tenen sotmesos ? Quantes coses voldriem canviar i no podem per no activar en nosaltres els mecanismes que ho facin possible ?

Mestre és el que sap la teoria i l´aplica a la pràctica amb un resultat òptim. Esclau és qui el desig el domina, l´empeny a menjar, beure, fumar o altres questions sense tenir control. Així com estar a mercè de condicions que voldria diferents i que per motius diversos no pot escapar. La ignorància també és un factor determinant en adoptar certes postures, producte de la inconsciència en el que es desencadenarà d´una forma o altra.

Ser mestre requereix temps, passar per múltiples experiències per a diferenciar entre el que és convenient o no. És un compendi de coneixement i acció perfectament enllaçats per a obtenir un bon resultat.

Tothom voldria ser mestre d´hom mateix, pels avantatges que comporta, i si n´hi ha tan pocs és per la manca de profunditat imperant i la fixació d´objectius bàsicament mundans de curt abast.

La societat educa per a ser productiu, però no per a desvetllar el potencial integral. I l´exteriorització constant ens priva d´entrar en contacte amb el nostre centre, el qual ens facilitaria entendre els motius del perquè passen les coses com passen i la incidència en com les rebem.

Poc mestratge hi ha quan la persona està immersa habitualment en problemes diversos, on les mancances i adversitats és el que preval. Quan les circumstàncies ens tenen atrapats, som esclaus de les mateixes.

Ser mestre és tenir auto-control, respondre acuradament en cada context, estar alliberat de dependències i factors limitadors. Objectius que tothom hauria d´anhelar, i que en realitat s´inclinen per la vessant esclavitzadora de desitjos i experiències, que lluny d´aportar una suposada satisfacció és una " il-lusió " insatisfactòria; el preu a pagar per no dedicar esforços a adquirir mestratge

Ser esclau és dependència d´elements externs que arrosseguen a desitjar o fer coses habitualment poc saludables o perjudicials. Per a dirigir les nostres vides hem de saber què volem, amb quina finalitat i si és convenient. Quan som els conductors, dominem la situació, i el procés entre l´inici i final no comporta perill o risc nociu, encara que es puguin presentar percanços inesperats.

Ser mestres de nosaltres ha de ser l´anhel a conreuar, passar de la ignorància al coneixement per a instaurar la correcció a tots nivells, per al propi benefici, per altres i l´entorn.