Som mestres o esclaus ? Dominem la situació o ens domina ? Quantes coses fem forçats per les necessitats ? Qauntes addicions ens tenen sotmesos ? Quantes coses voldriem canviar i no podem per no activar en nosaltres els mecanismes que ho facin possible ?
Mestre és el que sap la teoria i l´aplica a la pràctica amb un resultat òptim. Esclau és qui el desig el domina, l´empeny a menjar, beure, fumar o altres questions sense tenir control. Així com estar a mercè de condicions que voldria diferents i que per motius diversos no pot escapar. La ignorància també és un factor determinant en adoptar certes postures, producte de la inconsciència en el que es desencadenarà d´una forma o altra.
Ser mestre requereix temps, passar per múltiples experiències per a diferenciar entre el que és convenient o no. És un compendi de coneixement i acció perfectament enllaçats per a obtenir un bon resultat.
Tothom voldria ser mestre d´hom mateix, pels avantatges que comporta, i si n´hi ha tan pocs és per la manca de profunditat imperant i la fixació d´objectius bàsicament mundans de curt abast.
La societat educa per a ser productiu, però no per a desvetllar el potencial integral. I l´exteriorització constant ens priva d´entrar en contacte amb el nostre centre, el qual ens facilitaria entendre els motius del perquè passen les coses com passen i la incidència en com les rebem.
Poc mestratge hi ha quan la persona està immersa habitualment en problemes diversos, on les mancances i adversitats és el que preval. Quan les circumstàncies ens tenen atrapats, som esclaus de les mateixes.
Ser mestre és tenir auto-control, respondre acuradament en cada context, estar alliberat de dependències i factors limitadors. Objectius que tothom hauria d´anhelar, i que en realitat s´inclinen per la vessant esclavitzadora de desitjos i experiències, que lluny d´aportar una suposada satisfacció és una " il-lusió " insatisfactòria; el preu a pagar per no dedicar esforços a adquirir mestratge
Ser esclau és dependència d´elements externs que arrosseguen a desitjar o fer coses habitualment poc saludables o perjudicials. Per a dirigir les nostres vides hem de saber què volem, amb quina finalitat i si és convenient. Quan som els conductors, dominem la situació, i el procés entre l´inici i final no comporta perill o risc nociu, encara que es puguin presentar percanços inesperats.
Ser mestres de nosaltres ha de ser l´anhel a conreuar, passar de la ignorància al coneixement per a instaurar la correcció a tots nivells, per al propi benefici, per altres i l´entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada