dissabte, 29 d’octubre del 2016

RENDIMENT

Rendiment és un dels principals reptes a afrontar contínuament. Tot l´existent a la natura acompleix una funció i ha de fer un servei, del contrari seria inútil, i no hi ha res creat a l´atzar, sempre hi ha un propòsit implícit.
En qualsevol acció hi ha una pretensió, alguna cosa que ens mou a la recerca d´obtenir un fruit, un avantatge. Esforçar-se sabent que serà debades seria absurd, d´una forma o altra en major o menor mesura, rera els moviments efectuats hi ha un fi a assolir.
Ja sigui estudiar, treballar, ho fem per a conservar o incrementar recursos. L´acció, amb la capacitat executora és la base, el rendiment és el que donarà sentit a la preparació prévia.
El centre d´operacions és mental. A partir d´una idea ens posem en moviment, interaccionant de forma diversa segons cada cas amb la finalitat d´aconseguir un resultat.
El rendiment és l´acoplament entre l´ofert i l´obtingut, el donat i el rebut, aplicant-se a qualsevol àmbit del nostre interés al qual hi atorguem valor. Estem dissenyats per a superar-nos sense límits dins del marge de maniobra individual de cadascú amb les respectives peculiaritats. A nivell físic hi ha un percentatge reduit, però el pensament és lliure, i a partir d´aquí és on hem d´elaborar estrategies per a extreure el màxim rendiment de les facultats latents en benefici propi i de la societat.
Si ens acomodem el ritme s´alenteix, i al mateix temps les possibilitats realitzadores. L´inconformisme ha de ser el motor dinamitzador per anar una mica més enllà cada dia. El rendiment no s´aplica només a factors tangiibles, també es fa extensible a factors intangibles millorant l´actitud i les formes d´expressió conduents a una harmonia general creixent.
Estancar-se és encallar-se, i estar encallat és una obstrucció que impedeix avançar, i si no avancem no hi ha rendiment, per tant hem de cercar contínuament la fluidesa en totes les àrees, i la millor manera és fixar el llistó més alt actuant en consequència per a que sigui així.

dissabte, 15 d’octubre del 2016

AUTO EXIGÈNCIA

El nivell d´auto exigència és alt, mitjà, baix o inexistent en nosaltres ? Què considerem necessari exigir ? Tendim més a l´exigència o la indulgència ? Perquè sovint som més exigents amb altres i més condescendents amb nosaltres ?
L´exigència ha de tenir com a objectiu fer-ho bé, millorar, introduir qualitat, superar-se. El desenvolupament en qualsevol àrea ha de portar implícitament un grau d´exigència, doncs aprenentatge més esforç és el que aporta resultats, i que aquests siguin més òptims demana que vagin acompanyats d´exigència, en definitiva disciplina i perseverància.
No tenim dret a exigir maneres impecables a altres persones si la nostra actitud és laxa amb expressions mediocres. Si volem pulcritud de l´exterior envers nosaltres, els primers a crear-la hem de sser justament nosaltres.
L´exigència és com una corda en tensió. La corda fluixa no farà servei, però l´excés de tensió la pot trencar, i això significa trobar la mesura òptima entre poc i molt que serveixi al fi desitjat.
Hi ha persones indolents i voluntarioses, conformistes i inconformistes, líders i seguidors. Per a cadascú el terme exigència és relatiu d´acord al propi tarannà, gustos, aptituds i aspiracions. La diferència entre la gent d´éxit i la que no, a part del talent què és bàsic, és l´exigència d´introduir un refinament constant en el que es fa.
L´exigència és un fet natural. De petits se´ns va educant gradualment, primer som molt tolerants per la immaduresa i inconsciència de l´infantesa, i a mesura creixem en anys, certs consentiments anteriors ja no es poden mantenir, passant a demanar responsabilitats; la qual cosa suposa exigir unes maneres de comportament respectuós i harmònic.
Sense exigència no fariem res, no hi hauria ambició per a renovar-nos, per a introduir noves vessants amb millors prestacions. Voler més, ser millor, ha d´estar sempre present, fent-se extensible en tots els àmbits, saber alimentar-se, introduir métodes cada cop més saludables, estar en forma mental i física, instruir-se constantment ampliant les facultats sense línits, substituint déficits per superàvits, vicis per virtuts.
Segons l´exigència, acoplada a les habilitats i recursos dinamitzadors, ens dotarem de les prestacions que ens acompanyaran. La qualitat o absència d´ella en el que ens envolta depèn estretament de l´exigència aplicada en cada cas.