El nivell d´auto exigència és alt, mitjà, baix o inexistent en nosaltres ? Què considerem necessari exigir ? Tendim més a l´exigència o la indulgència ? Perquè sovint som més exigents amb altres i més condescendents amb nosaltres ?
L´exigència ha de tenir com a objectiu fer-ho bé, millorar, introduir qualitat, superar-se. El desenvolupament en qualsevol àrea ha de portar implícitament un grau d´exigència, doncs aprenentatge més esforç és el que aporta resultats, i que aquests siguin més òptims demana que vagin acompanyats d´exigència, en definitiva disciplina i perseverància.
No tenim dret a exigir maneres impecables a altres persones si la nostra actitud és laxa amb expressions mediocres. Si volem pulcritud de l´exterior envers nosaltres, els primers a crear-la hem de sser justament nosaltres.
L´exigència és com una corda en tensió. La corda fluixa no farà servei, però l´excés de tensió la pot trencar, i això significa trobar la mesura òptima entre poc i molt que serveixi al fi desitjat.
Hi ha persones indolents i voluntarioses, conformistes i inconformistes, líders i seguidors. Per a cadascú el terme exigència és relatiu d´acord al propi tarannà, gustos, aptituds i aspiracions. La diferència entre la gent d´éxit i la que no, a part del talent què és bàsic, és l´exigència d´introduir un refinament constant en el que es fa.
L´exigència és un fet natural. De petits se´ns va educant gradualment, primer som molt tolerants per la immaduresa i inconsciència de l´infantesa, i a mesura creixem en anys, certs consentiments anteriors ja no es poden mantenir, passant a demanar responsabilitats; la qual cosa suposa exigir unes maneres de comportament respectuós i harmònic.
Sense exigència no fariem res, no hi hauria ambició per a renovar-nos, per a introduir noves vessants amb millors prestacions. Voler més, ser millor, ha d´estar sempre present, fent-se extensible en tots els àmbits, saber alimentar-se, introduir métodes cada cop més saludables, estar en forma mental i física, instruir-se constantment ampliant les facultats sense línits, substituint déficits per superàvits, vicis per virtuts.
Segons l´exigència, acoplada a les habilitats i recursos dinamitzadors, ens dotarem de les prestacions que ens acompanyaran. La qualitat o absència d´ella en el que ens envolta depèn estretament de l´exigència aplicada en cada cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada