El mediocre mostra mancances, ineptituds, en lloc de ser eficient és maldestre, en lloc de ser un benefici és un perjudici. Fa perdre temps, ha de repetir treballs, no sap estar a l´alçada del que fa per no tenir la capacitat resolutiva indispensable.
El món és ple de mediocres, amb una baixa formació, amb un domini insuficient de les accions comeses, no saben harmonitzar amb eficàcia subjecte i objecte. Les formes mediocres alenteixen el ritme, el que es pot resoldre amb rapidesa amb ells es fa lentament. Poca visió, poca preparació, consciència reduccionista, les accions del mediocre redueixen la qualitat en tot allò on tenen influència.
Quan has de tractar amb algú mediocre sempre en surts escaldat, abaixant el nivell en comptes d´apujar-lo. Estancats, amb un marge de maniobra estret, de mires baixes, s´ha de fer el possible per a evitar el contacte, doncs les seves limitacions el priven d´ampliar possibilitats, i qui no és com ell s´empobreix amb la seva influència.
La mediocritat és no estar en sintonia, un déficit d´harmonia, allò que és incomplet i requereix madurar i millorar. Absència de virtuts i refinament, manca de qualitat, formes sense polir, de poc valor. El que no agrada degut al que expressa, al que comporta, a la seva ineficàcia, les males vibracions deixades en l´ambient per l´expressió de defectes.
L´excel-lència és senzillament tot l´oposat a mediocritat. La persona que excel-leix a la vida, per la professió, per aptituds, per les bones maneres, manifesta qualitat en les accions, donant un valor extra a les creacions.
L´excel-lència és sinònim tant de puresa com de saviesa. Puresa perquè no s´hi colen elements aliens a l´essència, i saviesa pel domini en els moviments i habilitat en evocar bellesa.
El mediocre és una obra que requereix retocs, l´excel-lent és la culminació d´una obra excelsa. Mediocritat és immaduresa, poc domini. Excel-lència és maduresa, un alt domini en el que es fa. I així com la mediocritat implica mancances, l´excel-lència és el que és complet.
