La vida va passant, i les accions diaries es van diluint, només queden alguns records i la resta es perd en l´oblit.
L´alimentació d´avui nodreix únicament avui, demà necessitarem nous aliments, i el que queda és la permanència orgànica per a seguir efectuant noves accions.
El fet ahir va crear les bases de sosteniment, i el que fem en cada nou present és l´anhel de perpetuar una continuitat existencial. La questió és : per a què volem aquesta continuitat ? per a fer què ? si del comés tan sols preservem petites porcions, quin servei ha aportat el que acaba diluint-se ?
Anem empalmant un context amb un altre, treballar, descansar, desplaçar-se, menjar, dormir, i de totes aquestes situacions ¿ quin profit real n´extreiem ? Ara això ara allò, per inercia anem enllaçant una activitat amb una altra sense aturar-nos a reflexionar el que necessitem de veritat, què volem realment, què estem fent amb el temps que se´ns dóna. I així un dia i un altre, any rera any, des de la infantesa a la vellesa, on la consciència en prou feines s´incrementa perquè enlloc d´aspirar a un creixement espiritual només es pretén mantenir-se gaudint de les aportacions materials, i com aquestes són transitories, per més experiències que tinguem, al final tot queda diluit i reduit a uns mínims records a la memòria. De tot plegat, què n´aprenem ? què millorem ? La nostra funció consisteix en retirar el vel de les aparences per a veure el motiu que s´amaga més enllà del visible i perceptible, i així mentre´s la matéria ens proveeix d´eines d´organització i aprenentatge, si descobrim l´autèntic propòsit esforçant-nos per assolir nous nivells de perfeccionament, constatarem que el diluit en la densitat física, serveix de combustible per a incrementar la subtilesa de les manifestacions de la nostra naturalesa superior. Llavors el diluiit no es perdrà, haurà servit de sacrifici per a una causa més elevada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada