CREAUR LA FRONTERA

Creuar la frontera és canviar de paisatge ( visió ) de costums ( actitud ) i el llenguatge ( la manera de comunicar-nos )

Romandre en el país habitual és seguir amb els mateixos criteris, esquemes, models de pensament i conducta.

Canviar de país és ampliar horitzons, experimentar diferent, constatar altres formes, sortir d´estereotips, de fixacions. La flexibilitat és qui facilita abarcar àrees més grans de coneixement i poder accedir així a majors possibilitats. La questió és : quants de nosaltres volem canviar de país amb el coneixement que pot aportar ?

El tarannà humà és còmode, prefereix pocs riscos assegurant uns mínims sense aventurar-se a l´opció d´uns màxims per la por de perdre els mínims.

Ens sentim còmodes amb el proper, el conegut, en el que dominem, limitant-nos voluntariament per la incertesa d´un terreny que pot ser favorable o desfavorable, i davant el dubte s´opta pel conservadurisme.

A la zona de comfort no hi ha creixement, són les situacions incòmodes les que ens fan dinamitzar diversos resorts, pensant alternatives, estrategies i accions conduents a una millora.

No obstant, ens agradi o no, els riscos i les incerteses sempre estan presents. Podem respondre dels propis moviments i les consequències ocasionades, però no de la incidència aliena en el nostre entorn circundant, indicant que d´una forma o altra hem de tenir l´adaptabilitat suficient per a creuar fronteres quan sigui precís.

Ens movem entre el risc i la prudència, i l´habilitat consisteix en equilibrar constantment ambdues d´acord al context, objectiu i marge de maniobra.

Hem de decidir si volem seguir en el propi país còmodes però sense avenços significatius, o bé confiar en el potencial, en l´afany de superació i aspirar a nivells més alts de desenvolupament.

Per accedir a una nova fase, a un nou graó superior en qualsevol àmbit, hem de deixar enrere alguna cosa i adquirir-ne d´altres que permeten una expansió, un domini més gran. Aplicat a la nostra vida és optar per romandre estàtics sense progressar, o mobilitzar-se aspirant a introduir constantment elements més i més qualitatius en el ser i en el fer.

PARAULES - CONCEPTES - ACCIONS

Per a moure´ns en l´entorn és precís identificar el que ens envolta a fi de saber actuar amb eficàcia i harmonia. Les paraules són el mitjà que descriuen situacions, objectes, persones, el proper o llunyà, el conegut o desconegut, el concret i abstracte. Sense paraules i l´imatge representada no ens podríem comunicar tal i com ho fem, i les possibilitats evolutives serien molt menors al no disposar d´elements suficients.

Les paraules ens connecten amb conceptes, i l´associació d´ambdues facilita el coneixement del que ens envolta amb l´objectiu de procedir amb habilitat en la persecució dels propòsits. Es tracta d´encaixar una vegada i una altra en els diferents contextos i relacions amb les diferents finalitats que empenyen els nostres moviments.

La paraula és la base, el concepte l´intermediari entre el nom, la funció, l´aportació i les relacions que s´establiran, ja sigui amb vegetals, animals o persones. I encara que els vegetals o animals no coneguin les paraules, internament saben quines interaccions han d´efectuar externament.

L´acció s´ha de nodrir previament de paraules i el que representen, sense aquestes seria impossible saber distingir el que volem clarament. Podriem anar provant per a diferenciar el que necessitem o no, el que ens agrada o no, essent un obstacle per a organitzar una estructura de vida social.

Tal com es diu a la Biblia " al principi fou el verb ". Si no ens poguessim expressar tal i com ho fem per què no hi hagués nom a les coses ¿ com fariem els intercanvis ? Sens dubte que les paraules són fonamentals, el punt de partida on s´inicien tots els moviments posteriors, el que ens permet col-laborar, expandir-nos, idear projectes, investigar, desenvolupar-nos en múltiples variants, entendre els processos de canvi i transformació ambicionant la creació de condicions millors gràcies al suport que representa el significat i concepte de cada paraula.

Si hi ha tants conflictes, tensió i caos de tot tipus en tants llocs, és per no saber ajustar les paraules amb el que representen i l´acció efectuada. Si enlloc de concordia es genera discordia és la constatació d´una mala interpretació, producte d´un fons de foscor traduit en accions perjudicials.