dissabte, 28 de gener del 2017

CREAUR LA FRONTERA

Creuar la frontera és canviar de paisatge ( visió ) de costums ( actitud ) i el llenguatge ( la manera de comunicar-nos )
Romandre en el país habitual és seguir amb els mateixos criteris, esquemes, models de pensament i conducta.
Canviar de país és ampliar horitzons, experimentar diferent, constatar altres formes, sortir d´estereotips, de fixacions. La flexibilitat és qui facilita abarcar àrees més grans de coneixement i poder accedir així a majors possibilitats. La questió és : quants de nosaltres volem canviar de país amb el coneixement que pot aportar ?
El tarannà humà és còmode, prefereix pocs riscos assegurant uns mínims sense aventurar-se a l´opció d´uns màxims per la por de perdre els mínims.
Ens sentim còmodes amb el proper, el conegut, en el que dominem, limitant-nos voluntariament per la incertesa d´un terreny que pot ser favorable o desfavorable, i davant el dubte s´opta pel conservadurisme.
A la zona de comfort no hi ha creixement, són les situacions incòmodes les que ens fan dinamitzar diversos resorts, pensant alternatives, estrategies i accions conduents a una millora.
No obstant, ens agradi o no, els riscos i les incerteses sempre estan presents. Podem respondre dels propis moviments i les consequències ocasionades, però no de la incidència aliena en el nostre entorn circundant, indicant que d´una forma o altra hem de tenir l´adaptabilitat suficient per a creuar fronteres quan sigui precís.
Ens movem entre el risc i la prudència, i l´habilitat consisteix en equilibrar constantment ambdues d´acord al context, objectiu i marge de maniobra.
Hem de decidir si volem seguir en el propi país còmodes però sense avenços significatius, o bé confiar en el potencial, en l´afany de superació i aspirar a nivells més alts de desenvolupament.
Per accedir a una nova fase, a un nou graó superior en qualsevol àmbit, hem de deixar enrere alguna cosa i adquirir-ne d´altres que permeten una expansió, un domini més gran. Aplicat a la nostra vida és optar per romandre estàtics sense progressar, o mobilitzar-se aspirant a introduir constantment elements més i més qualitatius en el ser i en el fer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada