INSTANTS ( II )

Instant és transitorietat, ara hi és ara no. La foto és la perpetuació d´un instant fugaç que es congela en una imatge. Podem rescatar el record, però ja no es pot repetir de la mateixa manera.

Molts instants semblants però cap totalment igual. Instant és com aigua a les mans, no es pot retenir. La rapidesa d´enllaços entre l´anterior i el posterior dilueix les accions guardant poques imatges a la memòria del que anem fent. Instant a instant es construeix o es destrueix, anem amunt o avall, millorem o empitjorem.

L´instant ens mostra que no hi ha aturador, que s´ha d´anar cap endavant. El passat sosté el present, es tracta de saber amb quin objectiu volem seguir sostenint nous presents.

Els valors són relatius, depèn de la mesura que hi posa cadascú, i exactament passa amb els instants, n´hi ha que queden grabats i altres s´obliden ràpidament.

Milers d´instants insignificants que només serveixen d´enllaç, i molt pocs remarcables marcant events importants per a nosaltres.

Unes paraules, uns gestos, unes accions d´un moment precís, forjades en l´interior, es manifesten per anar edificant les respectives vides particulars amb les experiències pertinents en el temps oportú.

Sempre estem en el present, però els instants presents s´han emmagatzemat al passat, visquent entre el permanent i el transitori. Afrontem el canviant per uns preceptes eterns que serveixen de guia, i sabent que l´ara s´esvaeix immediatament, procedim d´acord als anhels de perpetuitat.

Immersos en la dualitat cerquem l´unitat, i aquesta unitat depèn d´acoplar la dualitat. L´instant sempre hi és, però mai és igual.

Entre el que se´n va i el que perdura, l´oblidat i el recordat, intentem dotar de contingut les experiències, i de tot plegat en queda un mínim que marca les singularitats entre uns i altres.

INSTANTS ( I )

La vida és una acumulació d´instants. Cada dia es poden experimentar centenars de petits moments, viscuts la majoria de forma inapreciable sense atorgar cap valor, però l´encadenament d´un amb un altre és el que forja l´existència present de cadascú.

Hi ha instants que són com el vapor, s´esvaeixen i desapareixen. N´hi ha d´altres que són com pedres, unes paraules, unes accions, i allò que es produí en un tres i no res queda grabat durant molt de temps.

La rapidesa de moviments ens fa viure els instants de manera gairebé imperceptible. Encara no hem acabat l´executat ara i ja estem començant noves trames.

De tot el dut a terme durant el dia, què en queda en el record ? Quin profit extraurem del realitzat ? Els processos segons del que es tracti, poden ser llargs o curts, però l´inici i el final només és un instant. El que va entre el començament i la conclusió ha de tenir un objectiu, assolir algun propòsit, i d´instant en instant és on forgem totes les pretensions. La major part de l´efectuat queda en l´oblit, només queden fraccions significatives d´acord a les valoracions i el significat que té per a nosaltres.

Instant és temps, i temps és mesura, uns límits que emmarquen fets específics, empalmant constantment d´un context a un altre on la major part de vegades ho afrontem en pilot automàtic sense assaborir cada canvi de decorat, passant per alt factors subtils que passen desapercebuts per la inercia i la focalització en el moment següent.

Voldriem gaudir l´ara, però cada nou ara ja prepara el després, i amb la superficialitat imperant, els objectius de baix abast i una inconsciència considerable, anem visquent milers d´instants que queden en no res.

Hi ha situacions que es modifiquen amb relativa rapidesa, altres semblen inamovibles, i és instant a instant on succeeixen tots els canvis. Tot compta, cada pas, cada gest, cada element que intervé va conformant un entramat que readapten el precedent. De nosaltes depèn dotar els instants de valor i profit.