Molts instants semblants però cap totalment igual. Instant és com aigua a les mans, no es pot retenir. La rapidesa d´enllaços entre l´anterior i el posterior dilueix les accions guardant poques imatges a la memòria del que anem fent. Instant a instant es construeix o es destrueix, anem amunt o avall, millorem o empitjorem.
L´instant ens mostra que no hi ha aturador, que s´ha d´anar cap endavant. El passat sosté el present, es tracta de saber amb quin objectiu volem seguir sostenint nous presents.
Els valors són relatius, depèn de la mesura que hi posa cadascú, i exactament passa amb els instants, n´hi ha que queden grabats i altres s´obliden ràpidament.
Milers d´instants insignificants que només serveixen d´enllaç, i molt pocs remarcables marcant events importants per a nosaltres.
Unes paraules, uns gestos, unes accions d´un moment precís, forjades en l´interior, es manifesten per anar edificant les respectives vides particulars amb les experiències pertinents en el temps oportú.
Sempre estem en el present, però els instants presents s´han emmagatzemat al passat, visquent entre el permanent i el transitori. Afrontem el canviant per uns preceptes eterns que serveixen de guia, i sabent que l´ara s´esvaeix immediatament, procedim d´acord als anhels de perpetuitat.
Immersos en la dualitat cerquem l´unitat, i aquesta unitat depèn d´acoplar la dualitat. L´instant sempre hi és, però mai és igual.
Entre el que se´n va i el que perdura, l´oblidat i el recordat, intentem dotar de contingut les experiències, i de tot plegat en queda un mínim que marca les singularitats entre uns i altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada