QUÈ PODEM DECIDIR ?

Voldriem decidiir unes vides a mida, cadascú amb els seus  paràmetres i mesures, però la realitat ens mostra que el percentatge de decisió és tan petit què és impossible saber què estem decidint pròpiament i què és fora del nostre abast.

Podem decidir l´alçada que tindrem ? el color dels ulls ? el color de la pell ? la quantitat de saviesa que podem aconseguir ? la quantitat de diners que tindrem ? amb quantes persones ens relacionarem ? la quantitat de fills cas de tenir-ne ? la salut de que disposarem ? el dia que marxarem d´aquest món ?

Totes aquestes evidencies ens haurien de  fer replantejar a fons tot el que fem a diari. Observar a on ens porta un conjunt de desitjos banals, les distraccions improductives i l´incapacitat d´instaurar unes pautes que ens facim milors persones respecte als propis afers i amb els altres.

No sabem veritablement quina proporció decidim nosaltres en els plantejaments amb les accions posteriors i els  desencadenants. Pel camí anem coneixent les persones precises que ens facilitaran o dificultaran certes questions, però són les que han de ser per al nostre procés evolutiu. Tots fem d´intermediaris i partim d´un guió previ amb uns antecedents i uns objectius a aconseguir. El lliure albir depèn de la consciència per a decantar-se en un sentit o altre abans d´actuar, on l´entramat de cada experiència ve determinat per uns precedents on els interprets en escena els ha ordenat la supervisió individual del món superior.

En realitat importa poc si podem decidir més o menys, el que hem de perseguir és descobrir què hem vingut a fer, per a què, amb quina finalitat, i mobilitzar els resorts oportuns per a executar-ho sabent que nomès som  uns mitjancers en l´entramaat còsmic.

DESIG - VALOR - RESULTAT

Voler el que no tenim o si tenim però més quantitat. Desig per a mantenir o incrementar. La questió és : per a què mantenir ? per a què incrementar ? amb quina finalitat ?

El desig és l´impuls dinamitzador, però hem de saber si val la pena esforçar-se per a segons què. Els desitjos poden ser mentals, afectius, físics, introduir més coneixements, determinats vincles, preservar la manutenció. El fons ha d´implicar o conservar o millorar, del contrari el desig tindrà poc sentit, seria més aviat un caprici.

Viure és forjar noves oportunitats, i el desig és sinònim de vida, es tracta d´imprimir qualitat amb la proporció òptima de quantitat.

Hem de preguntar- nos : per a què volem el que volem ? per accedir a un context més pròsper ? per què sabem que podem fer més i els avantatges que pot comportar ? per un suposat gaudi o benestar fonamentat en creences, conceptes, suposicions, dependents de factors externs ?

Sense atorgar valor no hi ha desig, es tracta d´observar on radica la base del valor donat a una cosa o context.

El desig es posa en marxa a la recerca de, i persegueix uns resultats que condueixin a la satisfacció. Es tracta per tant de cobrir mancances o tenir més del que tenim. És el mecanisme que ha de dotar de sentit i propòsit les nostres accions.

Davant la diversitat de desitjos hem de veure en perspectiva si l´objectiu a perseguir és convenient o no, si és necessari, si de debó val la pena tot el que s´hagi de mobilitzar i el possible benefici.

Quin tipus de desig és el nostre ?  És saludable ? És egoista o per compartir ? És primordial o prescindible ? Pot afectar negativament a nosaltres o algú ?

Els valors depenen de múltiples factors, però són la clau del desig, i el resultat què és el que pretén tot desig, depèn de les habilitats, l´equilibri de mesures a cada moment, i les interaccions que intervinguin en el procés, de curt o llarg abast.