Voldriem decidiir unes vides a mida, cadascú amb els seus paràmetres i mesures, però la realitat ens mostra que el percentatge de decisió és tan petit què és impossible saber què estem decidint pròpiament i què és fora del nostre abast.
Podem decidir l´alçada que tindrem ? el color dels ulls ? el color de la pell ? la quantitat de saviesa que podem aconseguir ? la quantitat de diners que tindrem ? amb quantes persones ens relacionarem ? la quantitat de fills cas de tenir-ne ? la salut de que disposarem ? el dia que marxarem d´aquest món ?
Totes aquestes evidencies ens haurien de fer replantejar a fons tot el que fem a diari. Observar a on ens porta un conjunt de desitjos banals, les distraccions improductives i l´incapacitat d´instaurar unes pautes que ens facim milors persones respecte als propis afers i amb els altres.
No sabem veritablement quina proporció decidim nosaltres en els plantejaments amb les accions posteriors i els desencadenants. Pel camí anem coneixent les persones precises que ens facilitaran o dificultaran certes questions, però són les que han de ser per al nostre procés evolutiu. Tots fem d´intermediaris i partim d´un guió previ amb uns antecedents i uns objectius a aconseguir. El lliure albir depèn de la consciència per a decantar-se en un sentit o altre abans d´actuar, on l´entramat de cada experiència ve determinat per uns precedents on els interprets en escena els ha ordenat la supervisió individual del món superior.
En realitat importa poc si podem decidir més o menys, el que hem de perseguir és descobrir què hem vingut a fer, per a què, amb quina finalitat, i mobilitzar els resorts oportuns per a executar-ho sabent que nomès som uns mitjancers en l´entramaat còsmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada