PERVERSIÓ

Què és perversió ? La perversió és fer el mal a consciència, que estima el mal, desviant de la rectitud moral.

Quin és l´origen ? La focalització extrema en hom mateix i llurs desitjos sense tenir en compte ni consideració altres amb tal d´aconseguir satisfer les seves pretensions.

Si ens atansem a les descripcions exposades al Zohar, que recull les lleis espirituals i físiques de l´univers, en el volum 13 a la secció Pekudei ens indica el següent

Pekudei 9 - Déu és pacient en jutjar als perversos perquè desitja un judici amorós i alegre. No desitja el judici de la contaminació.

Quan els perversos brollen com l´herba seran destruits per sempre. Seran arrencats de les seves arrels.

Pekudei 13 - Déu oculta la llum primordial dels perversos, però mai la retira d´aquells que caminen amb rectitud.

En cada acte de victòria sobre el mal s´assoleix un estat de divinitat. Una espelma necessita foscor per a donar-li valor. Al triomfar sobre la foscor ens enfortim al màxim potencial.

La inclinació al mal, a l´ego, és el fonament de la confusió, dolor i malestar. Lluny d´aportar llibertat el que fa és esclavitzar, captius dels desitjos, empresonats per les reaccions.

Tal com el cantó de la vida s´enforteix al fer el bé, la inclinació al mal s´enforteix quan els dolents l´escolten i els domina.

Els perversos creuen veure-hi, però en realitat són cecs, es creuen intel-ligents i en veritat són estúpids. Poden guanyar petites batalles momentàniament per a satisfer les inclinacions primàries, i al final són ells qui acaben derrotats i escombrats per la maldestreria de les seves maldats.

Quanta baixesa, quanta miseria pot generar la ignorància, la rabia desfermada per a obtenir com sigui uns fins indignes que atempten contra tots els principis étics i morals.

El pervers, mogut per instints, està convençut de la eficàcia dels seus métodes, i a cada pas, enlloc d´enlairar-se s´acosta perillosament a l´abisme.

Les paraules i accions dels miserables no poden ofendre al desqualificar-se per si mateixes, i l´afany de voler humiliar el que fa és que sigui humiliat el pretés humiliador.

Els éxits obtinguts ferint als altres són contraproduents. L´aconseguit amb mitjans pacífics és de llarga duració.

Qui és honorable ? Qui tracta als altres amb respecte.

RESISTÈNCIA AL CANVI

Acceptem com a inevitables les variants que es produeixen en l´aspecte personal, en la natura, i per contra la reticència a modificar estructures, condicions, privilegis, palesa por i covardia, tancant-se a situacions conegudes que poden tenir la sensació de seguretat però en realitat no és així.

Res a nivell material és totalment segur ni etern, i aferrar-se a unes poques parcel-les que aporten comoditat, priva l´expansió i poder endinsar-se en noves maneres que introdueixin millores en diferents àmbits.

Canvi i transformació és el que aporta satisfacció, doncs si sempre tot és igual i no canvia res, és viure maquinalment per no anar enlloc, ja que els projectes són per anar justament més enllà del context present.

Els paràmetres actuals no es poden comparar amb els de fa segles, i voler mantenir-se immòbil és un absurd on l´entorn introdueix noves eines, noves tendències i noves maneres que passen a formar part de la quotidianeitat.

Obstinar-se a preservar el caduc, obsolet i inservible només agreuja l´existent. La vida és moviment, per tant canvi, i el que estanca i es deixa estancat es deteriora i es perd.

Progrés és el contrast entre una situació anterior i una posterior que ha comportat una millora. Si no es vol canviar, no tocar res, aleshores és impossible progressar.

La por a perdre, a no tenir, anar a pitjor, la desconfiança en el que pot venir, és un pensament negatiu sorgit de la manca de fe, una desconnexió espiritual que ignora l´ordre universal més enllà del visible i perceptible. Res és estàtic, pretendre etern el transitori abocant a accions desmesurades, enlloc de preservar el desitjat el que fa és allunyar-ho per acabar-ho perdent.

Per més que es vulgui conservar certes questions, aquestes estan a mercè de factors no controlables, a l´igual que les pròpies vides de cadascú per més mecanismes de defensa adoptats per a protegir-nos.

Qui no vol canvis va contra el mateix flux de vida en perpetu moviment, on les pors i l´immobilisme l´ impedeixen avançar, a part de quedar tenallat per una falsa seguretat.

El dia s´alterna amb la nit, l´acció amb el descans, la societat va introduint noves eines que transformen els hàbits. Davant de tals evidències la negativa a canviar suposa inadaptació, pérdua d´oportunitats i decadència per incapacitat d´ajustar-se a les tendències que afloren que tard o dora  posaran en escac una estabilitat que en realitat mai ho ha estat.