Acceptem com a inevitables les variants que es produeixen en l´aspecte personal, en la natura, i per contra la reticència a modificar estructures, condicions, privilegis, palesa por i covardia, tancant-se a situacions conegudes que poden tenir la sensació de seguretat però en realitat no és així.
Res a nivell material és totalment segur ni etern, i aferrar-se a unes poques parcel-les que aporten comoditat, priva l´expansió i poder endinsar-se en noves maneres que introdueixin millores en diferents àmbits.
Canvi i transformació és el que aporta satisfacció, doncs si sempre tot és igual i no canvia res, és viure maquinalment per no anar enlloc, ja que els projectes són per anar justament més enllà del context present.
Els paràmetres actuals no es poden comparar amb els de fa segles, i voler mantenir-se immòbil és un absurd on l´entorn introdueix noves eines, noves tendències i noves maneres que passen a formar part de la quotidianeitat.
Obstinar-se a preservar el caduc, obsolet i inservible només agreuja l´existent. La vida és moviment, per tant canvi, i el que estanca i es deixa estancat es deteriora i es perd.
Progrés és el contrast entre una situació anterior i una posterior que ha comportat una millora. Si no es vol canviar, no tocar res, aleshores és impossible progressar.
La por a perdre, a no tenir, anar a pitjor, la desconfiança en el que pot venir, és un pensament negatiu sorgit de la manca de fe, una desconnexió espiritual que ignora l´ordre universal més enllà del visible i perceptible. Res és estàtic, pretendre etern el transitori abocant a accions desmesurades, enlloc de preservar el desitjat el que fa és allunyar-ho per acabar-ho perdent.
Per més que es vulgui conservar certes questions, aquestes estan a mercè de factors no controlables, a l´igual que les pròpies vides de cadascú per més mecanismes de defensa adoptats per a protegir-nos.
Qui no vol canvis va contra el mateix flux de vida en perpetu moviment, on les pors i l´immobilisme l´ impedeixen avançar, a part de quedar tenallat per una falsa seguretat.
El dia s´alterna amb la nit, l´acció amb el descans, la societat va introduint noves eines que transformen els hàbits. Davant de tals evidències la negativa a canviar suposa inadaptació, pérdua d´oportunitats i decadència per incapacitat d´ajustar-se a les tendències que afloren que tard o dora posaran en escac una estabilitat que en realitat mai ho ha estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada