JUSTIFICAR L´INJUSTIFICABLE

Què tenen en comú alguns nens, empresaris, polítics, autoritats diverses, dictadors, maltractadors ? Que justifiquen l´injustificable.

El nen que fa entremaliadures i s´enfada quan li criden l´atenció. Empresaris sense escrúpols contaminant l´aire o l´aigua amb una voracitat desenfrenada per a obtenir beneficis. Polítics que en nom de la llei tenen carta blanca per aplicar la seva voluntat apartant del camí aquells que poden molestar als seus interessos. Autoritats recolzades per la posició que ocupen, fan i desfan al seu gust amb impunitat o com a molt amb unes consequències insignificants sobre les accions comeses. Dictadors on no hi pot haver detractors, unes idees, un patró únic a imposar per força encara que perjudiqui a molta gent. Maltractadors amb tot tipus d´excuses que validin l´agressió, abusos, vexacions.

Cap d´aquests exemples, d´aquestes persones, pot justificar l´injustificable. El nen ha d´aprendre, ser advertit i responsabilitzar-se. L´empresari no té dret a malmetre espais col-lectius que no són de la seva propietat, i la solució és modificar a fons el procediment efectuat perjudicial, o rebre multes milionaries que el forcin a fer-ho. Els polítics no han d´arrepenjar-se en les lleis com si fossin uns comodins per a diluir o impedir alternatives diferents. Les lleis han d´estar al servei del poble, i si aquestes suposen una esclavitud s´han de canviar. Les autoritats, emparades pel càrrec, amb el suport de decrets, reglaments o el que sigui, sovint es mouen pels propis interessos convertint-se en un perjudici per als que es veuen esquitxats per les seves decisions. Dictadors i maltractadors només volen imposar els seus desitjos sense cap mirament ni tracte digne amb tal de satisfer interessos i instints.

No és vàlid excusar-se sobre accions maldestres per que cadascú és responsable del que diu o del que fa. El típic " per culpa teva " " m´ha provocat " " el dolent és l´altre jo sóc bo ". Aquests infantilismes són inacceptables per què no resolen el fons de la causa, i enviant pilotes fora no modifica l´efecte.

És hora d´assumir les consequències canviant criteris, discernir amb equanimitat, i actuar cercant l´harmonia final pensant en ser just i el màxim de correcte possible.

CADENA DE CONSEQUÈNCIES

L´acció segueix al pensament, i el resultat serà la consequència. L´interessant seria anar a l´origen d´on s´ha forjat un pensament específic, ja que aquest deriva d´uns coneixements previs i diferents enllaços racionals i emocionals.

Quan el temps entre causa i efecte s´allarga diluint-se en la memòria, molta gent creu que no passarà res si transgredeix algunes directrius malgrat l´advertència de perill. L´afany de satisfer uns desitjos, sovint perjudicials en més d´un sentit, porten a comportar-se imprudentment, i potser immediatament no es noti l´impacte dels fets, però tard o dora el missatge apareix.

En el fons sempre és el mateix : la consciència determinarà les possibilitats d´éxit o fracàs en els plantejaments, la posada en escena i el desencadenant.

Consciència s´ha d´entendre com conèixer, veure, comprendre. Això ens dota de recursos per a procedir amb habilitat ubicant-nos en el lloc correcte de la manera correcta. Si pel contrari la inconsciència és notoria, no hi ha suficient coneixement, per tant no hi veiem clar ni tenim la deguda comprensió.

La inconsciència també porta asiduament a la irresponsabilitat, mentre´s qui és conscient és responsable pel coneixement implícit i l´experiència.

El cas d´aquelles persones on elles sempre són perfectes i són els altres que s´equivoquen, és una actitud immadura enfocada en un ego desmesurat. Quan algú és incapaç de reconèixer errors no podrà corregir-los, no podrà penedir-se què és el pas per a rectificar i transformar, i al no modificar en cap sentit paraules o accions, si ha provocat tensió i bloqueig així persistirà mentre´s no es produeixi un canvi.

A diari escoltem i veiem notícies dels diferents caos aconteguts per tot arreu, producte del que es va escampant en discordies diverses generades entre uns i altres. Si volem revertir la tendència per a que en el seu lloc esdevingui l´harmonia, hem de substituir l´egoisme per l´altruisme, i avantposar les necessitats col-lectives als purs interessos particulars.