L´acció segueix al pensament, i el resultat serà la consequència. L´interessant seria anar a l´origen d´on s´ha forjat un pensament específic, ja que aquest deriva d´uns coneixements previs i diferents enllaços racionals i emocionals.
Quan el temps entre causa i efecte s´allarga diluint-se en la memòria, molta gent creu que no passarà res si transgredeix algunes directrius malgrat l´advertència de perill. L´afany de satisfer uns desitjos, sovint perjudicials en més d´un sentit, porten a comportar-se imprudentment, i potser immediatament no es noti l´impacte dels fets, però tard o dora el missatge apareix.
En el fons sempre és el mateix : la consciència determinarà les possibilitats d´éxit o fracàs en els plantejaments, la posada en escena i el desencadenant.
Consciència s´ha d´entendre com conèixer, veure, comprendre. Això ens dota de recursos per a procedir amb habilitat ubicant-nos en el lloc correcte de la manera correcta. Si pel contrari la inconsciència és notoria, no hi ha suficient coneixement, per tant no hi veiem clar ni tenim la deguda comprensió.
La inconsciència també porta asiduament a la irresponsabilitat, mentre´s qui és conscient és responsable pel coneixement implícit i l´experiència.
El cas d´aquelles persones on elles sempre són perfectes i són els altres que s´equivoquen, és una actitud immadura enfocada en un ego desmesurat. Quan algú és incapaç de reconèixer errors no podrà corregir-los, no podrà penedir-se què és el pas per a rectificar i transformar, i al no modificar en cap sentit paraules o accions, si ha provocat tensió i bloqueig així persistirà mentre´s no es produeixi un canvi.
A diari escoltem i veiem notícies dels diferents caos aconteguts per tot arreu, producte del que es va escampant en discordies diverses generades entre uns i altres. Si volem revertir la tendència per a que en el seu lloc esdevingui l´harmonia, hem de substituir l´egoisme per l´altruisme, i avantposar les necessitats col-lectives als purs interessos particulars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada