LENTITUD RESOLUTIVA

Tothom vol un bon funcionament del que fa referència a cadascú en les necessitats i pretensions. Els intercanvis han d´estar sincronitzats : entre nosaltres i les eines d´ús habitual amb el servei que ens ofereixen, i les interaccions amb altres persones amb les respectives aportacions de fons.

Quan alguna cosa no s´ajusta en la manera que hauria de fer-ho, deixa d´efectuar la seva funció. La solució és arranjar-ho o substituir-ho. Això és vàlid en en el relatiu a màquines o persones. El dia a dia és una successió de connexions amb estris mecànics i persones. La tecnologia és per a servir-nos, i els humans per a servir-los i també per a que ens serveixin en les respectives dependències.

Hem de vetllar pel bon funcionament del particular i el que ens envolta, i si es produeix una avaria, un deteriorament, un accident, s´han de cercar solucions amb rapidesa. El que no es pot fer és deixar que s´enquisti el que està obstruit, des d´una aigüera embussada, passant per aparells espatllats o relacions encallades.

Tantes coses es demoren indefinidament per l´avaricia dels poderosos, per la feblesa de la massa davant la força de l´establishment, i també per la immaduresa de bona part de la població que aplaudeix discursos embaucadors deixant-se entabanar amb tot el pervers que hi ha rera el teló.

Anar posposant la resolució del que necessita atenció per interessos ocults o evidents, per manca de recursos, per incompetència, per por a segons quines consequències posteriors, per preferir el dolent conegut a un hipotètic pitjor sorgit de la imaginació i una visió poruga, per informalitat o per mediocritat que alenteix el ritme demorant la solució. Molts poden ser els motius, i possiblement en tantes coses que es mantenen en encallament perpetu sigui producte de varis aspectes al mateix temps. Quan s´esdevé un problema entre subjecte i objecte, entre una persona i una altra, entre una posició i una altra, entre col-lectius, entre estats, si només estem pendents del que afecta al jo per a sortir triomfants sense considerar degudament al tu, és evident que així el que ha conduit al dilema no es resoldrà.

Fins no aprendre a conjuntar la diversitat amb un tracte acurat on l´objectiu sigui la recerca d´harmonia, mai hi podrà haver resolucions definitives posant només pedaços.

PER A MANTENIR UNS PRIVILEGIS

Per a mantenir uns privilegis fins on s´és capaç d´arribar ? Quantes normes elementals de respecte i convivència es poden transgredir ? Fins on es pot degradar el comportament ? Per a defensar uns interessos egoistes s´ha d´alterar la pau i l´ordre ? Per a preservar uns fins mesquins val la pena degradar-se amb accions imperdonables ?  A la recerca d´uns guanys il-lïcits pel camí es perd molt més, doncs quan s´instaura la ira l´ànima abandona el cos quedant desprotegit. Però és clar, qui es mou per aquests desitjos no té consciència d´aquest fet per que la ignorància el manté en la ceguesa, d´aquí les accions maldestres una rera l´altra.

Com més persevera en la duresa, en la intransigència, més s´embruta, i el problema de fons creix, perquè no és amb la visceralitat que es resolen els dilemes, sinó amb intel-ligència. Captar el món sense entendre que el que tenim és senzillament un préstec, pot fer pensar que es té dret a dominar i abusar, quan en realitat forma part d´un pla.

Obsessionats en preservar uns bens, incapaços de veure més enllà de la pròpia parcel-la interessada, no s´adonen que quan les accions afecten negativament altres bloquegen el sosteniment. O sigui, el que creuen efectuar per a que vagi a favor, en realitat tard o dora anirà a la contra.

Si es vol aconseguir uns privilegis aportats per un lloc determinat o recursos, s´han de guanyar per mèrits. Emprar tota mena de trampes, de joc brut per al propi benefici, perjudicant aquells que actuen correctament, a part de corrompre les normes elementals de relació, contaminen l´ambient tant amb paraules com accions nocives, i anant a la recerca d´uns satisfacció instintiva immediata, els efectes devastadors s´allargaran indefinidament fins que no es canviin les formes destraleres per les harmòniques.

L´egoisme i la ignorància desvien del recte camí una vegada i una altra, i totes les problemàtiques del voltant sempre deriven d´aquestes. Voler uns privilegis que no ens corresponen és anar contra l´ordre còsmic, i al no apreciar el que se´ns tenia assignat desitjant el que pertany a altres, al final ho perdrà i també se li prendrà el que era seu. A la recerca d´uns fins miserables es perd l´oportunitat d´assolir fins refinats.