PER A MANTENIR UNS PRIVILEGIS

Per a mantenir uns privilegis fins on s´és capaç d´arribar ? Quantes normes elementals de respecte i convivència es poden transgredir ? Fins on es pot degradar el comportament ? Per a defensar uns interessos egoistes s´ha d´alterar la pau i l´ordre ? Per a preservar uns fins mesquins val la pena degradar-se amb accions imperdonables ?  A la recerca d´uns guanys il-lïcits pel camí es perd molt més, doncs quan s´instaura la ira l´ànima abandona el cos quedant desprotegit. Però és clar, qui es mou per aquests desitjos no té consciència d´aquest fet per que la ignorància el manté en la ceguesa, d´aquí les accions maldestres una rera l´altra.

Com més persevera en la duresa, en la intransigència, més s´embruta, i el problema de fons creix, perquè no és amb la visceralitat que es resolen els dilemes, sinó amb intel-ligència. Captar el món sense entendre que el que tenim és senzillament un préstec, pot fer pensar que es té dret a dominar i abusar, quan en realitat forma part d´un pla.

Obsessionats en preservar uns bens, incapaços de veure més enllà de la pròpia parcel-la interessada, no s´adonen que quan les accions afecten negativament altres bloquegen el sosteniment. O sigui, el que creuen efectuar per a que vagi a favor, en realitat tard o dora anirà a la contra.

Si es vol aconseguir uns privilegis aportats per un lloc determinat o recursos, s´han de guanyar per mèrits. Emprar tota mena de trampes, de joc brut per al propi benefici, perjudicant aquells que actuen correctament, a part de corrompre les normes elementals de relació, contaminen l´ambient tant amb paraules com accions nocives, i anant a la recerca d´uns satisfacció instintiva immediata, els efectes devastadors s´allargaran indefinidament fins que no es canviin les formes destraleres per les harmòniques.

L´egoisme i la ignorància desvien del recte camí una vegada i una altra, i totes les problemàtiques del voltant sempre deriven d´aquestes. Voler uns privilegis que no ens corresponen és anar contra l´ordre còsmic, i al no apreciar el que se´ns tenia assignat desitjant el que pertany a altres, al final ho perdrà i també se li prendrà el que era seu. A la recerca d´uns fins miserables es perd l´oportunitat d´assolir fins refinats.