Aquesta pregunta ens l´hauriem de formular tots nosaltres : Què ens fa ser com som ? De debò el que mostrem és el que volem realment ? Per què pensem, sentim o actuem d´una determinada manera ? On s´han forjat i com les idees, els sentiments, per a que es manifestin com ho fan ?
Creiem que ens coneixem, però si procedim moguts per instints, per baixes passions, per mostres primàries, en realitat estem molt lluny de connectar amb l´essència interna més profunda en nosaltres.
L´entorn immediat i els desitjos personals, si tots els plantejaments es redueixen al mínim no es pot sortir d´una vida purament de subsistència. No sabem per què som així i no d´una altra manera, almenys la majoria que no accedeix als coneixements que permeten desxifrar més enllà de les aparences. Tot té un perquè i si no el descobrim anirem actuant a les palpentes, amb unes capacitats restringides i per tant una eficàcia sota mínims.
D´on sorgeix el dictador, l´autoritari ? Què ens empeny a ser cordials, dialogants, comprensius ? Per què hi ha països amb un alt nivell d´educació, de respecte, de civisme ? Per què hi ha països en canvi on gran part de la població es mostren rudes, tancats, agressius, incapaços de progressar ? A què obeeix aquestes diferències ? On és l´origen ? Quin és el detonant ?
Ocupats simplement en mantenir la continuitat física, mai entrem a fons en el perquè del perquè, en l´origen de l´origen. Ni ens coneixem de debò ni en tenim ganes, sembla que només importa anar passant i tal dia farà un any.
El potencial humà pot ser immens, però les nostres maneres, el conformisme, l´impotència de modificar inercies, ens mantenen permanentment en la superficialitat i en una gran inconsciència, i anem passant el dia a dia sense saber a on anirem a parar i si veritablement els esforços s´encaminen en la direcció apropiada o és senzillament un impuls cap endavant entre llum i foscor en un desenllaç que depèn en part de nosaltres i d´una altra de l´encaix col-lectiu.
