En aquesta societat envoltats d´immadurs, els uns i els altres s´acusen mútuament de fer això o allò esbandint-se la responsabilitat del damunt.
Veiem a diari polítics incendiaris que van encenent focs allà on interessi, mentint, manipulant i inventant relats de ciència ficció per a generar un clima de crispació que afavoreixi unes determinadess pretensions. I amb un cinisme extrem diuen que són els altres. És com aquell lladre que l´enxampen amb la cartera i els diners a la ma i diu que li han parat una trampa.
Anar projectant el que es diu i es fa traspassant-ho a l´adversari no cola de cap manera. Potser els més incauts i els que pensen com ells combreguen amb rodes de molí, però la tàctica d´agressió, menyspreu i menysteniment d´aquells que senzillament són diferents, és l´evidència del que són en realitat rera un llenguatge i maneres de trinxeraire.
Cadascú és responsable de les paraules pronunciades i accions comeses. No es pot anar tot el dia dient que l´altre és un malvat i jo un sant. Que els meus arguments són els vàlids i els que no s´ajusten a aquests s´han d´eliminar com sigui. Que jo soc el demòcrata quan només faig que reprimir, coartar, condicionar i prohibir la dissidència, i els que es mostren oberts, dialogants i respectuosos resulta que són uns delinquents.
Enredar, enganyar, tergiversar, voler imposar a tota costa uns patrons saltant-se l´ética, la moral i les normes més elementals de civisme, indica la tipologia social recolzats per una massa que secunda la tàctica de confrontació.
En una societat sana es debaten idees, no es té por d´adrontar reptes, es respecten les diferències.
En una societat malalta hi ha abusos de poder, uns tenen privilegis i uns altres són maltractats, pots defensar una idea però no aplicar-la si va en contra de l´establishment.
El comportament cavernícola potser fa guanyar vots a curt termini, però a la llarga els conflictes de fons només es poden resoldre amb sensatesa, equanimitat i afany de justicia. El que no sigui això és imposar la força bruta sobre la intel-ligència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada