El fracàs de la humanitat és fixar-se en objectius de desitjos personals materials que generin uns contra altres per la manca de consciència que impedeix adonar-se del plantejament erroni i de les consequències negatives que se´n deriven.
Som aquí en aquest pla per a desxifrar la funció individual adreçada a implantar pulcritud i harmonia, i les formes ignorants creen separació, conflictes i entorpiment.
Què constatem diariament ? Una majoria indefensa maltractada per un poder imperant que enlloc de vetllar pel poble el té immers en múltiples dificultats en segons quins casos, i en d´altres quan creu que pot trontollar l´status quo, passa directament a prohibicions, amenaces, agressions i empresonar disidents emprant tots els mecanismes al seu abast a base de manipular, falsejar, amb perversions imaginables i inimaginables amb tal de satisfer unes baixes passions de domini, conrol i subjugació a la recerca d´uns fins miserables.
L´enfoc materialista ha permés instaurar unes eines i condicions que faciliten el treball i aporten comoditat. I el desequilibri entre tenir i ésser manté desconnectats a la majoría del seu centre i del veritable propòsit. Pendents del volàtil perdem el sòlid. A la recerca de l´efímer perdem l´etern. D´aquí s´originen totes les tensions i discordies.
Passen anys, segles, canvien les vestimentes i els instruments d´ús, però si no canviem en l´essència interna seguim cometent les mateixes atrocitats d´antuvi.
Estem atrapats per l´establishment que actua com uns gangsters mancats d´escrúpols, on ells poden fer tot tipus de joc brut, de trampes, saltant-se codis étics i morals quedant impunes, mentre´s el ciutadà de carrer està indefens i en perill encara que no cometi cap infracció.
De què serveix estar envoltat d´aparells sofisticats quan el comportament no difereix del de l´edat mitjana, immersos en precarietats diverses en un ambient de malestar i tenallats de peus i mans per a revertir el poder establert ?
La degradació de formes deriva de la pobresa espiritual que fa estar cec, sord i mut. I amb els sentits inhabilitats, l´incapacitat es manifesta en les accions que empitjoren sense aturador el context actual sense expectatives de millora mentre´s la brutalitat segueixi imposant-se a la sensatesa.
