En què ens hem de conformar ? Per què ? En què hem d´inconformar-nos ? Conformar-se és acceptar l´existent. Inconformar-se és voler canviar l´existent.
Les limitacions i dependències forcen a conformar-se amb un seguit de condicions que per més que volguem modificar no tenim la capacitat de fer-ho.
Ens podem conformar voluntariament o per força. Si tenim capacitat per a escollir o no. Conformar-se és sinònim de suficient, estar d´acord, acceptar certes condicions si no podem incidir en modificar-les. Inconformar-se té un fons implícit de millora, en cas contrari ens conformaríem.
Ens hem de conformar amb la supervisió individual que té cadascú a efectes d´acomplir la nostra funció individual en el col-lectiu d´acord a les pròpies habilitats, a les correccions a esmenar en el lloc, temps, relacions i circumstàncies peculiars, Però hem de ser inconformistes en acomodar-nos a un simple anar fent que impedeixi evolucionar.
Ens podem comformar en questions materials si disposem del necessari que reporti una determinada qualitat. En canvi, sempre hem d´anhelar aconseguir un desenvolupament espiritual constant, doncs aquí és on radica el perquè de tot el que succeeix.
En el limitat i transitori ens hem de conformar ens agradi o no, acceptar que no és a les nostres mans modelar l´escenari, els actors i la durabilitat.
És en l´il-limitat i etern on hem de ser inconformistes, en els bens intangibles que són la base de recolzament on neixen les idees, els pensaments i els desitjos qe canalitzem posteriorment en accions en l´entorn circundant concret.
Com més incrementem el nivell de consciència, més sabrem les mesures òptimes d´on hem de conformar-nos i on no. L´entrenament és constant, havent d´acoplar-nos als canvis per a incrementar o disminuir l´inclinació en un o altre sentit segons es vagin produint els resultats.
Mantenir o canviar. Prudència o risc. Estancar-se o progressar. Aquests dilemes sempre estaran presentss, i haurem de decidir cap on ens decantem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada