TOT QUEDA ENRERE PERÒ DEIXA EMPREMTA

A l´univers res queda en l´oblit, tot es graba en el registre akàshic des de temps immemorials. Des de el més rellevant al més insignificant és important. Això hauria de fer brollar en nosaltres una prudència immensa abans de dir o fer segons què per les consequències posteriors. És la inconsciència i la ignorància qui ens fa ser temeraris. Només cal comprovar el dia a dia per a constatar com d´uns afers de baix calat acaba desembocant en autèntiques barbaritats.

Tenim lliure albir abans d´executar una acció o pronunicar unes paraules. Una vegada expressades o mobilitzades, ja no és possible fer marxa enrere com tampoc ho és tornar l´aigua on era si s´han obert les comportes que la retenien.

Els atracadors, estafadors, assassins, poden estar tranquils abans d´actuar, però un cop els fets s´han desencadenat la tranquil-litat s´ha acabat.

Si aquells que volen delinquir saben perfectament a què s´exposen ¿ val la pena arriscar la vid o malmetre-la a la presó ? Es diu que és un esperit de bogeria que s´instal-la en la persona la que impulsa a transgredir, i és cert per que si comparem el poc que es pot guanyar temporalment i el molt a perdre a llarg termini, és sens dubte producte d´un desequilibri.

En questió de segons es pot passar de la normalitat a un malson, tot per un impuls i uns desitjos perjudicials.

Som responsables del que fem. El manifestat té consequències i s´han d´assumir, i sabent-ho hem de pensar molt bé què direm i què farem per que deixarà empremta, i això afectarà positivament o negativament

SOCIETAT EN ESCAC

Envoltats d´immenses possibilitats resulta que milions de persones viuen precariament o en la pobresa. Dotats d´eines altament sofisticades, les fem servir en molts casos per bajanades malversant el temps inutilment.

Uns quants amb una cobdicia desmesurada, pretén viure amb els màxims plaers i comoditats, posant en perill el planeta, i aquests anhels desbocats es poden convertir en la seva pròpia destrucció.

Tothom desitja un benestar, i això demana un equilibri entre l´acció i el resultat. Volem una cosa i generem l´oposada per què el plantejament és erroni des de l´origen. Pensar i fer centrats només en els propis beneficis particulars ha estat i és la causa de desavinences i problemes de tot tipus.

Cada época ha tingut les seves dificultats, hem pogut polir certs aspectes al cap de molts anys, perquè els humans són especialistes en repetir errors fins a l´extenuació.

Recursos que es degraden, i mentre´s els depredadors lluiten aferrissadament per uns bens materials que hauran de deixar, impera el malestar en tots els àmbits per que no sabem comportar-nos amb la deguda correcció.

Els governants són escollits pel poble. I quin és el nivell imperant ? De mediocritat, què és el reflex dels electors, amb algunes excepcions. Si des de la base és això el que preval, no ens hem d´estranyar dels dirigents en consonància amb els electors.

Protestem, ens queixem, ens sentim víctimes, fem reclamacions de tota mena, i sovint no serveix de res o en tot cas a molt llarg termini després d´una insistència persistent. Hem de tenir clar que hi ha una causa i un efecte, i si no anem a l´arrel modificant el precís, només posarem pedaços que és l´opció habitual.

No sabem trobar les mesures òptimes pels interessos personals, per la inconsciència, per no adonar-se de les consequències en hom mateix i en l´entorn, i per tant no és d´estranyar que anem de conflicte en conflicte per l´incapacitat resolutiva producte d´una visió estreta i limitada enfocada únicament en la vessant material.

Una societat en escac si no despertem de l´íl-lusió que ens manté en la letargia. Alguns potser no en formen part, però la resta està condemnada si no es fan els canvis indispensables per a sortir del cercle viciós.