Envoltats d´immenses possibilitats resulta que milions de persones viuen precariament o en la pobresa. Dotats d´eines altament sofisticades, les fem servir en molts casos per bajanades malversant el temps inutilment.
Uns quants amb una cobdicia desmesurada, pretén viure amb els màxims plaers i comoditats, posant en perill el planeta, i aquests anhels desbocats es poden convertir en la seva pròpia destrucció.
Tothom desitja un benestar, i això demana un equilibri entre l´acció i el resultat. Volem una cosa i generem l´oposada per què el plantejament és erroni des de l´origen. Pensar i fer centrats només en els propis beneficis particulars ha estat i és la causa de desavinences i problemes de tot tipus.
Cada época ha tingut les seves dificultats, hem pogut polir certs aspectes al cap de molts anys, perquè els humans són especialistes en repetir errors fins a l´extenuació.
Recursos que es degraden, i mentre´s els depredadors lluiten aferrissadament per uns bens materials que hauran de deixar, impera el malestar en tots els àmbits per que no sabem comportar-nos amb la deguda correcció.
Els governants són escollits pel poble. I quin és el nivell imperant ? De mediocritat, què és el reflex dels electors, amb algunes excepcions. Si des de la base és això el que preval, no ens hem d´estranyar dels dirigents en consonància amb els electors.
Protestem, ens queixem, ens sentim víctimes, fem reclamacions de tota mena, i sovint no serveix de res o en tot cas a molt llarg termini després d´una insistència persistent. Hem de tenir clar que hi ha una causa i un efecte, i si no anem a l´arrel modificant el precís, només posarem pedaços que és l´opció habitual.
No sabem trobar les mesures òptimes pels interessos personals, per la inconsciència, per no adonar-se de les consequències en hom mateix i en l´entorn, i per tant no és d´estranyar que anem de conflicte en conflicte per l´incapacitat resolutiva producte d´una visió estreta i limitada enfocada únicament en la vessant material.
Una societat en escac si no despertem de l´íl-lusió que ens manté en la letargia. Alguns potser no en formen part, però la resta està condemnada si no es fan els canvis indispensables per a sortir del cercle viciós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada