PRODUIR I MILLORAR ( II )

Per què hem de millorar ? Per que és part de la evolució. El nostre punt de partida conté habilitats i defectes, i cadascú ha d´esbrinar com potenciar talents i on són els defectes que entorpeixen l´harmonia.

Per a plasmar amb fets la millora ho hem de voler, desvetllar la consciència per anar als punts febles, i dotar-nos dels instruments transformadors.

Resulta curiós que tothom entén que ha d´oferir un servei amb unes prestacions, i que si no és així pot haver reclamacions i afrontar complicacions. I en canvi no ser exigent davant conductes incorrectes, tant les pròpies per responsabilitat, com les d´altres i la incidència que comporta.

Les regles materials amb interessos pel mig posen d´acord a la gent per unanimitat. Quan es tracta de regles espirituals, la inconsciència, la foscor imperant al respecte, queda tan allunyada que impossibilita valorar-ho.

Tothom coincidirà que hem de produir ¿ però quants ens pregunten que hem de millorar ? Els diners van i venen, els bens externs són temporals, l´aliment només serveix dia a dia, i la majoria s´aferra al que s´evapora passant per la vida sense esmenar-se, sense corregir-se, pendents d´atrapar la volatilitat representada pel mundà.

Volem posseir el que no podem posseir, i el que si podriem posseir que és intangible i ningú ens ho pot arrabassar, ni hi pensem ni li atorguem importància immersos en la superficialitat i uns objectes amb data de caducitat.

A part d´aconseguir recursos produint, la nostra tasca consisteix en una profunda introspecció adreçada a l´auto coneixement substituint patrons perjudicials pels benèfics, i de la individualitat contribuir a una societat més òptima, més edificant, més justa.

Si els esforços es centren en produir deixant de banda la millora personal, llavors no ens queixem si els conflictes segueixen sense solucionar-se per la nostra incapacitat.

PRODUIR I MILLORAR ( I )

Hem nascut a través d´uns pares, i després hem de nodrir-nos per l´aportació de la natura. I de la màxima dependència inicial hem de procurar la màxima autonomia malgrat estar condicionats sempre per la dependència de factors externs. A fi de no ser una càrrega per altres persones i per a la societat, hem de conrear uns talents que serveixin de potencial per adquirir recursos.

La base del que posteriorment haurem d´activar a la pràctica és el coneixement. La teoria com a referència, on l´aprenentatge de conceptes ha de facilitar el domini per a poder oferir un servei.

Donem i rebem, efectuem intercanvis, havent d´extreure un benefici per a cobrir el manteniment diari i disposar de reserves a un cert termini. Hem de produir quantitat per a proveir altres i proveir-nos amb els guanys obtinguts. La quantitat representa el subjecte, la qualitat l´objectiu. Podem fer molt o poc, però el producte ofert ha de tenir qualitat que és el pretés pel possible client i paga un preu per això.

I així cada dia participem en aquesta roda eterna d´intentar cobrir l´essencial i el secundari empesos per l´instint de supervivència. De les jornades anteriors només en queda l´essència, a l´igual que l´aliment. Ens recolzem en els bens que persisteixen i l´aprenentatge. Un no parar amb breus descansos de recuperació.

Alguna vegada ens preguntem de què serveix o servirà tot plegat més enllà de mantenir-nos físicament ? Treballar, menjar, beure, pagar factures, algunes distraccions, tot això és sintonitzar-se amb la matéria, però si no sortim d´aquest cercle, al final aquests esforços hauran estat debades.

Produir és per a subsistir, millorar com a éssers és per a trascendir. I enmig d´obligacions i ocupacions, en les relacions, en els propòsits, en el que pensem, sentim i fem, hem de clarificar on són les virtuts i on els defectes, per que produir és per a obtenir nodriment material, i millorar és per a desenvolupar-nos espiritualment.