Hem nascut a través d´uns pares, i després hem de nodrir-nos per l´aportació de la natura. I de la màxima dependència inicial hem de procurar la màxima autonomia malgrat estar condicionats sempre per la dependència de factors externs. A fi de no ser una càrrega per altres persones i per a la societat, hem de conrear uns talents que serveixin de potencial per adquirir recursos.
La base del que posteriorment haurem d´activar a la pràctica és el coneixement. La teoria com a referència, on l´aprenentatge de conceptes ha de facilitar el domini per a poder oferir un servei.
Donem i rebem, efectuem intercanvis, havent d´extreure un benefici per a cobrir el manteniment diari i disposar de reserves a un cert termini. Hem de produir quantitat per a proveir altres i proveir-nos amb els guanys obtinguts. La quantitat representa el subjecte, la qualitat l´objectiu. Podem fer molt o poc, però el producte ofert ha de tenir qualitat que és el pretés pel possible client i paga un preu per això.
I així cada dia participem en aquesta roda eterna d´intentar cobrir l´essencial i el secundari empesos per l´instint de supervivència. De les jornades anteriors només en queda l´essència, a l´igual que l´aliment. Ens recolzem en els bens que persisteixen i l´aprenentatge. Un no parar amb breus descansos de recuperació.
Alguna vegada ens preguntem de què serveix o servirà tot plegat més enllà de mantenir-nos físicament ? Treballar, menjar, beure, pagar factures, algunes distraccions, tot això és sintonitzar-se amb la matéria, però si no sortim d´aquest cercle, al final aquests esforços hauran estat debades.
Produir és per a subsistir, millorar com a éssers és per a trascendir. I enmig d´obligacions i ocupacions, en les relacions, en els propòsits, en el que pensem, sentim i fem, hem de clarificar on són les virtuts i on els defectes, per que produir és per a obtenir nodriment material, i millorar és per a desenvolupar-nos espiritualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada