Tots els esforços que fem van a la recerca d´una qualitat. Ningú vol condicions miserables, i l´anhel de millora ens impulsa a superar-nos. I això tan fàcil d´entendre s´ha de fer extensible a les converses.
Què passa en el dia a dia ? Es repeteixen els mateixos estereotips que fan previsibles les preguntes i les respostes. Es segueixen patrons standard, manca improvisació, convertint l´intercanvi del que es diu en un tràmit més.
Moltes paraules, molta repetitivitat i molt poca resolució. Es podria estalviar la xerrameca que no condueix enlloc, i si impera aquesta tendència és perquè només es pot donar el que es té.
Quin nivell hi ha en les converses de parella ? Es produeix enriquiment mutu, una expansió d´horitzons, un desenvolupament de consciència ? O senzillament anar comentant la jornada, alguna anécdota i poca cosa més ? Quin interés veritable hi ha entre germans per a conèixer les seves inquietuds, com es senten ? Tenim amistats que es puguin expressar sincerament, o preferim aquelles que ens diuen el que ens agrada sentir ?
Per anar bé les trobades han de ser sintétiques, de curta durada i espaiades en el temps, així abans de que arribi l´avorriment les haurem enllestit. Centrar-se en el tema de fons, dir el precís. Més temps i més paraules no significa més satisfacció, a l´igual com pot passar en la beguda.
En les relacions habituals és dificil trobar motius de conversa atraients si les persones es coneixen bé i el marge de sorpresa és escàs. ¿ Quantes novetats engrescadores es poden comentar del dia a dia en l´esfera familiar ? ¿ Quina profunditat hi ha en el que es parla en una parella, entre pares i fills, entre amics ?
Quantes paraules pronunciem en un dia, en un any ? Quantes eren necessàries i útils ? Es parla massa a la lleugera, i enlloc d´adreçar-nos xerrameques improductives, hauriem de procurar dotar-nos d´una qualitat global en nosaltres per que després la podríem transmetre en les converses.
Volem intercanvis amb essència o buits de contingut ?
