Mitjançant paraules ens comuniquem, i amb aquestes establim converses. Uns i altres traansmetem coneixements, opinions, sensacions,, i això passa tots els dies diverses vegades.
Ens podem trobar en situacions ocasionals en el creuament d´alguns mots. D´altres demanant o que ens donin informació. Per motius laborals, trobades familiars o amistoses. Els motius poden ser diversos, on l´important és que el comentat, sigui poc o molt, tingui substància.
Hem de saber què diem i per a què ho diem. Parlar suposa sortir del nostre centre, i si ho hem de fer que sigui per a un profit. Aquesta consideració no es té en compte en la societat banal que ens envolta, on preval la palla i poc gra.
Les converses poden apropar o separar, arranjar o espatllar conflictes, mostrar-nos sincers o mentir, animar o deprimir, elevar o enfonsar, tot radica en el significat i en el to de les paraules.
Caldria preguntar-nos : quantes converses són necessàries i quantes prescindibles ? de tot el parlat quin percentatge és útil ? de les reunions habituals o esporàdiques, quantes proporcionen un aprenentatge ? quantes ens fan reflexionar ? de quantes sortim entusiasmats ? quantes indiferents o avorrits ?
Molta gent quan fa temps que no s´ha vist fa el comentari típic : hem de quedar. La questió és quedar per a parlar de què ? Si no hi ha una afinitat suficient, uns interessos similars, un nivell semblant, posar-se al dia de les novetats es pot fer en pocs minuts. I un cop actualitzats, on radicarà l´al-licient d´intercanviar arguments, idees o suposicions ?
La majoría té interessos mundans, i aquests són limitats i traansitoris. Les converses dels implicats són repetitives girant al voltant dels mateixos ámbits. De tant en tant es substitueix una fitxa per una altra, però el fons segueix igual.
Hi ha un intereés profund per a conèixer a l´altre ? som capaços d´exterioritzar el que s´amaga al nostre interior ? quantes persones amb la seva intensitat ens poden fer vibrar amb el que diuen ? quants volen anar més enllà de la repetitivitat rutinaria habitual de moltes converses ?
Com ens expressem, els temes tractats, la petjada que deixa o el ràpid oblit, posa de manifest el nivell de cadascú i la capacitat d´influència.
Conversar tard o dora és inevitable, la questió és per a què i què posar o treure quan es produeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada