ENTRE LA CERTESA I LA INCERTESA ( II )

Immersos en la dualitat anem encarant el dia a dia entre la certesa i la incertesa. Tenim la certesa que hem d´afrontar unes tasques específiques, sabem com fer-ho, però mentre´s l´hipotétic futur no esdevé present, es mantindrà la incertesa de com es desenvoluparan els fets. La certesa és unitat, el verificat, conegut. La incertesa és dualitat, pot ser que si pot ser que no perquè no ha culminat o no s´ha comprovat. Volem seguretat, però el sotmés a moviments i canvis no es pot assegurar. El que és permanent, indestructible, reforça la confiança per que és previsible. El sotmés a oscil-lacions, no controlable per nosaltres, depenent de la natura o altres persones, inevitablement ens manté en la incertesa. Comencem la jornada amb uns propòsits, un dia nou per omplir, però no sabem què passarà, quins imprevistos es poden presentar, i del planificat què s´executarà i què no. Les condicions del moment s´ajusten i reajusten contínuament. En un segon allò que era ferm, sòlid, consistent, pot malmetre´s o desaparéixer. La nostra vida feta per a efectuar enllaços constants entre el deixat enrere i la novetat següent, no garanteix una perdurabilitat. Ara estem aquí presents i demà no sabem si seguirem en aquest món. Tot és transitori, però hem de procedir d´acció a acció, d´un àmbit a un altre en un etern present canviant. La certesa adquirida per coneixements i experiències són els recursos emprats en els propòsits, i a mesura omplim els buits, la incertesa esdevé certesa. Els preceptes espirituals són intangibles, i els constatem mitjançant les vivències i els resultats. Serveixen de referent, són permanents i eterns, essent un puntal de certesa al comprovar-los una vegada i una altra. Les accions comeses amb finalitats materials s´han de recolzar en principis espirituals. Els principis ens donen la certesa, el procés en marxa és incert, amb la certesa de que el resultat estarà en consonància a l´apropament o distància respecte als pricipis bàsics.

ENTRE LA CERTESA I LA INCERTESA ( I )

Per més planificacions en ment, cada nou dia s´ha d´anar omplint mitjançant coneixements i recursos. Anem a cercar el que no tenim pel que tenim, la incertesa per la certesa de com procedir. La certesa l´obtenim de l´experimentat i el seu resultat. Sense precedents no podem adquirir certesa. La incertesa pot ser un procés en marxa inacabat, on factors externs no controlables poden deparar imprevistos i sorpreses. Així com la certesa són evidències d´un passat constatables en el present, la incertesa és el no culminat, el que ha de venir i no sabem com. La certesa ens aporta seguretat per comprobacions, i la incertesa és sinónim d´inseguretat. Tothom amb més o menys consciència sap que hi ha unes directrius que serveixen de referent a fi de saber com actuar en l´encaix entre la individualitat i el col-lectiu. Si seguim els postul-lats amb cura cercant el correcte, la certesa radicarà en saber que disposarem d´un suport favorable de la llei. Per contra, si les transgressions tant materials com espirituals són notories, tard o dora comportarà un deute a pagar. La incertesa és que no sabem quan ni com ni en quina proporció. La certesa demana proves : pesar, veure, medir, perquè si no és possible, llavors entrem en el terreny de les suposicions, i si no es concreten en fets es queda només en especulacions. La certesa vol demostracions tangibles, per que de no tenir-les no hi ha un recolzament fiable. De la incertesa es passarà a la certesa a base de concrecions. No importa el domini o coneixement si precisem la intervenció de tercers o el medi, perquè la incertesa sempre planarà d´aprop. La dependència d´elements externs ens fa vulnerables i ens manté en la incertesa sobre el que obtindrem a curt o llarg termini. En un entorn canviant, acoplar certesa i incertesa serà la tònica constant per que continuament ens movem en el transitori.