ENTRE LA CERTESA I LA INCERTESA ( I )

Per més planificacions en ment, cada nou dia s´ha d´anar omplint mitjançant coneixements i recursos. Anem a cercar el que no tenim pel que tenim, la incertesa per la certesa de com procedir. La certesa l´obtenim de l´experimentat i el seu resultat. Sense precedents no podem adquirir certesa. La incertesa pot ser un procés en marxa inacabat, on factors externs no controlables poden deparar imprevistos i sorpreses. Així com la certesa són evidències d´un passat constatables en el present, la incertesa és el no culminat, el que ha de venir i no sabem com. La certesa ens aporta seguretat per comprobacions, i la incertesa és sinónim d´inseguretat. Tothom amb més o menys consciència sap que hi ha unes directrius que serveixen de referent a fi de saber com actuar en l´encaix entre la individualitat i el col-lectiu. Si seguim els postul-lats amb cura cercant el correcte, la certesa radicarà en saber que disposarem d´un suport favorable de la llei. Per contra, si les transgressions tant materials com espirituals són notories, tard o dora comportarà un deute a pagar. La incertesa és que no sabem quan ni com ni en quina proporció. La certesa demana proves : pesar, veure, medir, perquè si no és possible, llavors entrem en el terreny de les suposicions, i si no es concreten en fets es queda només en especulacions. La certesa vol demostracions tangibles, per que de no tenir-les no hi ha un recolzament fiable. De la incertesa es passarà a la certesa a base de concrecions. No importa el domini o coneixement si precisem la intervenció de tercers o el medi, perquè la incertesa sempre planarà d´aprop. La dependència d´elements externs ens fa vulnerables i ens manté en la incertesa sobre el que obtindrem a curt o llarg termini. En un entorn canviant, acoplar certesa i incertesa serà la tònica constant per que continuament ens movem en el transitori.