EL QUE EXTREIEM DE CADA COSA

La mobilitat suposa la persecució d´algun tipus de consequció. Fer per fer no existeix, de forma conscient o inconscient la motivació dinamitzadora és l´extracció d´un resultat al final del trajecte. Si no hi ha un interés, si som indiferents, si d´avantmà constatem que els esforços seran inútils, no ens posem en marxa. Tenim inserit en el més profund de nosaltres la rendibilitat, el que pugui aportar un benefici, sensació de benestar, encara que segons del que es tracti després pot ocasionar malestar. Hem de veure clar els objectius amb pros i contres, si val la pena el procés que haurem d´agilitzar i els possibles resultats. Si tal vegada és millor centrar-nos en altres àrees més profitoses, per que cada accció comporta consequències, i aquestes estaran en consonància amb la correcció o la incorrecció. Què volem extreure ? Quins avantatges obtindrem perseguint certs objectius ? Quiets, en silenci, no podem rebre atacs externs, perquè aquests només són possibles pel que diem o fem. Algú pot dir que hi ha gent que ha rebut insults o agressions sense donar peu a que fos així. El que no sabem és la història de cadascú i els detonants per acabar rebent. En ocasions, per compromisos, per amistat, per afecte, no cerquem extreure res per a nosaltres de l´acció executada, en tot cas una satisfacció interna, i en aquests casos l´extracció del comés es fa pensant en l´altra persona. En qualsevol àmbit, sigui l´activitat que sigui, des de el més rellevant al més insignificant, si no hi ha la possibilitat d´una extracció en formna de benefici o gaudi, no hi haurà motivació indispensable per a posar-nos en moviment. Les nostres pretensions necessiten un medi d´acció, dotar-nos de recursos físics i mentals, i establir connexions amb persones i estris com a suport per a que el dinamitzat acabi reportant un fruit. Les mancances i dependències forcen a encaixar les individualitats amb el col-lectiu, i això ens ha de servir de referent per a que l´acoplament i l´harmonia s´extengui en tots els àmbits per a fixar les pautes òptimes enfocades en el bé comú.

INFANTILISME CRÒNIC

Quines són les característiques de l´etapa infantil ? Dependència màxima, inconsciència, ignorància, desig de rebre egoista i limitació global a l´estar en procés de formació. La maduresa progressiva a on ens ha de conduir ? Justament als factors oposats. Els pares són la base del recolzament, i la punta de llança per a projectar-nos socialment depèn de nosaltres un cop adquirim el desenvolupament indispensable. Quantes persones adultes segueixen mostrant-se inconscients per ignorància ? Moltes. Si és així significa que les reminiscencies infantils segueixen presents. Quantes persones ja en edat laboral continuen auto centrades sense considerar els altres en la necessitat d´efectuar intercanvis equitatitus en l´etern donar i rebre ? A cada época hauríem d´estar en consconància amb les seves especificitats, el que no pot ser és anar incrementant l´edat però no madurar. L´auto centrament infantil és normal per les mancances, per les respostes emocionals, però després hem de ser responsables del que volem, del que fem i les consequències, i això suposa tenir en compte la incidència de les nostres accions en el proïsme i en l´entorn. Quan culpem algú dels esdeveniments esbandint-nos la responsabilitat; quan exigim amb males maneres; quan hem de guanyar encara que sigui amb trampes; quan enganyem, exagerem, distorsionem els fets;quan no es pot suportar una observació o reflexió amb el fi de millorar com si fossim perfectes i no haguessim de corregir res; quan només ens enfoquem en els beneficis personals. Totes aquestes manifestacions són un reflex d´infantilisme crònic. Qui és realment madur és seriós, responsable, assumeix les consequències del comès, no cerca excuses sinó solucions, i enlloc de queixes es focalitza en expandir horitzons en l´experimentat. Quants de nosaltres segueixen en la infantesa ? Més del que els mateixos implicats creuen, per això el dia a dia ho reflecteix en les notícies.