INFANTILISME CRÒNIC

Quines són les característiques de l´etapa infantil ? Dependència màxima, inconsciència, ignorància, desig de rebre egoista i limitació global a l´estar en procés de formació. La maduresa progressiva a on ens ha de conduir ? Justament als factors oposats. Els pares són la base del recolzament, i la punta de llança per a projectar-nos socialment depèn de nosaltres un cop adquirim el desenvolupament indispensable. Quantes persones adultes segueixen mostrant-se inconscients per ignorància ? Moltes. Si és així significa que les reminiscencies infantils segueixen presents. Quantes persones ja en edat laboral continuen auto centrades sense considerar els altres en la necessitat d´efectuar intercanvis equitatitus en l´etern donar i rebre ? A cada época hauríem d´estar en consconància amb les seves especificitats, el que no pot ser és anar incrementant l´edat però no madurar. L´auto centrament infantil és normal per les mancances, per les respostes emocionals, però després hem de ser responsables del que volem, del que fem i les consequències, i això suposa tenir en compte la incidència de les nostres accions en el proïsme i en l´entorn. Quan culpem algú dels esdeveniments esbandint-nos la responsabilitat; quan exigim amb males maneres; quan hem de guanyar encara que sigui amb trampes; quan enganyem, exagerem, distorsionem els fets;quan no es pot suportar una observació o reflexió amb el fi de millorar com si fossim perfectes i no haguessim de corregir res; quan només ens enfoquem en els beneficis personals. Totes aquestes manifestacions són un reflex d´infantilisme crònic. Qui és realment madur és seriós, responsable, assumeix les consequències del comès, no cerca excuses sinó solucions, i enlloc de queixes es focalitza en expandir horitzons en l´experimentat. Quants de nosaltres segueixen en la infantesa ? Més del que els mateixos implicats creuen, per això el dia a dia ho reflecteix en les notícies.