HUMILIADORS HUMILIATS

Els grans humiliadors de sempre que justament l´únic que saben fer és humiliar a tot dissident que no pensa com ells, que no diu el que volen sentir i no fan el que ells desitgen, es senten humiliats quan algú expressa l´oposat, quan els esdeveniments els van en contra, i quan tots els esforços de tenir subjugats i controlats els adversaris se´ls escapa de les mans. Els reis d´anar en contra direcció a l´autopista, on sempre són els altres que estan equivocats i ells sempre estan encertats. Ells que es consideren omnipotents, els millors, on ningú està autoritzat a questionar-los per que són infalibles, acompanyats només de tots aquells igual de ximples i alienats del més mínim sentit comú, en el moment que els assenyats analitzen, reflexionen i emeten veredictes basats en la coherència, llavors la còlera, la ira, l´orgull, totes les febleses de l´ego donen pas a un incendi descomunal on l´aigua és incapaç d´apagar. La visceralitat és instintiva, animal, i si preval és impossible que la persona sigui capaç de discernir ni de ser equànim ni comportar-se cívicament. Aquells que porten segles oprimint, que han actuat despietadament per allà on han estat, substituint cultures autòctones per imposar la seva, sempre menyspreant, insultant, agredint de múltiples maneres tot aquell que no sigui dels seus, l´unic que saben fer és enrabiar-se, gesticular, cridar, cada vegada que el trilerisme i la perversió no els hi aporta el desitjat. Com deia el Rei David " Teniu ulls però no hi veieu. Teniu orelles però no hi sentiu " Encegats per no voler veure el que no es vol veure, i sords per no escoltar el que no es vol sentir. I així anar passant anys, décades, segles, per a no resoldre el fons dels conflictes per que retenir els guanys miserables, qué és la clau de la questió, serveix de barra lliure per aplicar totes les immnundicies imaginables i inimaginables.

SABER MESURAR

En el dia a dia hem de mesurar diferents elements per a que diversos components facin la seva funció acomplint un propòsit. Per a trobar el punt òptim en cada cas precisem unes mesures, i amb un coneixement de causa per a saber el que cal afegir o treure, juntament amb els recursos pertinents, anem efectuant operacions d´incrementar o reduir a la recerca de l´harmonia en el conjunt. Només podem mesurar el visible i tangible, en les tres dimensions de temps, espai i moviment. Les operacions tenen lloc en un context limitat, doncs allò que és invisible i i l-limitat no és mesurable. Les operacions matemàtiques s´encarreguen dels càlculs per a ubicar a vegades en pes, tamany, distància o temps. L´informació precisa que ens faciliti l´actuació per a que cada àmbit s´ajusti de la millor manera al més idoni per a la seva funció i prestacions. L´éxit o fracàs és una questió de números, debatent-nos entre uns mínims i uns màxims, amb el que tenim i sabem en el medi d´acció hem d´ajustar els factors que entren en joc de forma precisa per a obtenir el resultat pretés. Per a encertar la mesura es requereix atenció i concentració, així com tenir ben afinats els sentits, on a vegades seran uns més preponderants i en ocasions uns altres, en definitiva és assolir l´encaix d´una diversitat per a un propòsit unitari. Entre nosaltres, els instruments que entren en joc i l´objectiu que es persegueix. Els aspectes físics es poden mesurar, però no els emocionals o mentals. I així quan ens referim a algú que és molt intel-ligent, és una apreciació subjectiva que no podem veure, pesar ni tocar, i està per veure la suposada intel-ligència en el que expressi o faci tal persona. I el mateix quan es diu " t´estimo molt " és igual al cas anterior. ¿ On radica el molt, amb quins paràmetres i comparacions es fonamenta ? O " estic molt cansat " ¿ com es pot saber si és molt o poc ? respecte a qui ? El benestar o malestar, l´entesa o el desacord, l´harmonia o el caos, ens assenyala si sabem fixar degudament les mesures o no, que depenen d´uns pensaments, uns sentiments i accions correctes en equilibri entre totes elles.