HUMILIADORS HUMILIATS

Els grans humiliadors de sempre que justament l´únic que saben fer és humiliar a tot dissident que no pensa com ells, que no diu el que volen sentir i no fan el que ells desitgen, es senten humiliats quan algú expressa l´oposat, quan els esdeveniments els van en contra, i quan tots els esforços de tenir subjugats i controlats els adversaris se´ls escapa de les mans. Els reis d´anar en contra direcció a l´autopista, on sempre són els altres que estan equivocats i ells sempre estan encertats. Ells que es consideren omnipotents, els millors, on ningú està autoritzat a questionar-los per que són infalibles, acompanyats només de tots aquells igual de ximples i alienats del més mínim sentit comú, en el moment que els assenyats analitzen, reflexionen i emeten veredictes basats en la coherència, llavors la còlera, la ira, l´orgull, totes les febleses de l´ego donen pas a un incendi descomunal on l´aigua és incapaç d´apagar. La visceralitat és instintiva, animal, i si preval és impossible que la persona sigui capaç de discernir ni de ser equànim ni comportar-se cívicament. Aquells que porten segles oprimint, que han actuat despietadament per allà on han estat, substituint cultures autòctones per imposar la seva, sempre menyspreant, insultant, agredint de múltiples maneres tot aquell que no sigui dels seus, l´unic que saben fer és enrabiar-se, gesticular, cridar, cada vegada que el trilerisme i la perversió no els hi aporta el desitjat. Com deia el Rei David " Teniu ulls però no hi veieu. Teniu orelles però no hi sentiu " Encegats per no voler veure el que no es vol veure, i sords per no escoltar el que no es vol sentir. I així anar passant anys, décades, segles, per a no resoldre el fons dels conflictes per que retenir els guanys miserables, qué és la clau de la questió, serveix de barra lliure per aplicar totes les immnundicies imaginables i inimaginables.