LES SUPOSADES SATISFACCIONS ( II )

Ttothom vol sentir-se bé, que és sinónim de satisfacció, i això és una tasca d´acoplament continu entre idees, anhel i concreció, i entre el desig i el factible. En els intercanvis i accions anem afrontant el dia a dia, havent de trobar l´encaix particular en els ambients on ens movem. La satisfacció no la proporciona el fet de tenir molt o més, la quantitat ha de ser la idònia en cada context, on l´important és la qualitat final d´un procés. Menjar en excés, beure massa, allargar festes creient que suposa un plus, no comporta més satisfacció, més aviat al contrari. Darrere dels excessos hi ha una sensació de buit que es vol cobrir amb mitjans materials que no ho aconseguiran, ja que la desmesura en aquests casos és l´indicador d´una pobresa espiritual que no s´omplirà sobrecarregant-nos. Realitzar tasques significatives, resoldre dilemes, millorar situacions, avançar en algun àmbit, pot atorgar satisfacció, perquè en definitiva del que es tracta és ser millors manifestant-ho en fets. Cadascú amb les seves valoracions personals fixarà el motiu d´aquesta suposada satisfacció que caldrà veure a la pràctica si realment és així. Per a experimentar situacions satisfactories és precís dotar-nos de recursos diferents. Pensar amb claredat per a saber què, com, i dinamitzar el pertinent. Un equilibri emocional, fonamental entre els desitjos i el comportament. I uns objectius que sigui producte d´una harmonia global de dins a fora i de fora a dins. Algunes persones esmenten sentir-se orgulloses després d´algun éxit, i el que volen dir és que estan satisfetes. Els talents són per a compartir-los, i en realitat competim amb nosaltres mateixos. Podem anomenar rivals a altres, on la prova és mesurar les nostres habilitats. La insatisfacció són desitjos no consumats, i enlloc de sentir-nos desencisats és millor observar el context en profunditat, què podem extreure, i probablement ens adonarem que és l´apropiat en aquest moment. La satisfacció no radica en el rebut sinó en el donat. Les aportacions útils diverses a altres, oferir ajut, suport, coneixements, motivar algú a millorar, eixamplar perspectives. Satisfaccions passatgeres per que sempre estem en procés, i per tant mai són completes. L´esforç constant de refinar-se en totes les àrees i transmetre-ho per a un benefici comú és la recerca de satisfacció.

LES SUPOSADES SATISFACCIONS ( I )

Satisfacció és una sensació entre un desig i un resultat. Per a constatar si aquest és saludable cal observar quin és el desig i les consequències de satisfer-lo. Satisfacció és sinònim de benestar, un anhel innat que tothom vol experimentar, i tenint en compte els lligams i el ressó de les nostres accions, hem de comprovar els valors atorgats al que considerem pot ser causa de satisfacció. Si el considerat satisfacció per a nosaltres comporta un perjudici a algú, és un propòsit erroni. El que dinamitzem ha de comportar harmonia i no generar negativitat en cap aspecte La satisfacció no l´hem de cercar en dependències alienes, en el subjecte a oscil-lacions. El que ve de l´exterior exerceix d´intermediari entre les pròpies manifestacions individuals i un objectiu de progrés gradual. Tenir parella, fills, treball, diners o altres questions, serveix per a una tasca d´aprenentatge, d´ampliació de consciència si sabem veure les aportacions de cadascú i el que ens volen mostrar per a un potencial transformador, però no són el fi perquè són el mitjà. La satisfacció l´hem de generar nosaltres mateixos independentment dels factors que ens envoltin. Tal persona o tal situació no són els aportadors de satisfacció. Ens poden fer sentir bé, comfortables, però el subjecte a altres, a uns breus moments de joia no els hem de cercar en dependències. La satisfacció no s´ha de plantejar en termes egoistes, en adquisicions, en rebre, en tenir, aquestes obtencions proporcionen alegries fugisseres esvaides amb rapidesa. La satisfacció s´ha de forjar d´un treball intern que reforci els valors intangibles eterns que ens acostin a un comportament més pulcre cara a nosaltres i naturalment envers els altres. Estar bé disposar de condicions materials que proporcionin qualitat,recursos per a escollir entre varies opcions, tenint en compte que aquests són bens de sosteniment, on el propòsit dels esforços i les experiències és refinar les nostres expressions per a millorar indefinidament que és el que donarà sentit i l´aconseguit serà qui donarà la satisfacció. L´interiotzat préviament transformat externament.