EL POC PROFIT DEL QUE DIEM I DEL QUE FEM ( II )

El propòsit del que expressem és elevar gúspires de llum, i això ho desconeix la majoria. Una societat mundana ens prepara per a subsistir però no per a trascendir, i confonent el mitjà com si fos l´objectiu, amb una formació enfocada envers el material, l´observat diariament obeeix a les limitacions escollides per inconsciència i estar atrapats per un conjunt de circumstancies que ens condicionen. Molta xerrameca desaprofitada, converses reiteratives, previsibles, perque no hi ha ambició d´introduir nous coneixements i eixamplar horitizons que facilitin més eficàcia. Tothom anhela benestar en les àrees principals ¿ i que fem al respecte per aconseguir-ho ? Enganxats a pantalles i a l´ampli ventall que ofereixen ? de què serveix tot plegat ? això ens fa millors ? aconseguim millorar-nos a nosaltres i les relacions ? I entre missatge i missatge, el dia a dia és ple de successos aberrants. Abocant energies envers l´extern, en màquines que faciliten les condicions respecte a temps passats, el comportament humà es manté inalterable en les baixesses de sempre. Què es pot aprofitar de tot el que diem ? Quin percentatge és útil ? Amb quina finalitat diem el que diem i fem el que fem ? El que diem i fem deixa un impacte en l´ambient, i el ressó provocarà un determinat impacte. Les converses que escoltem en l´àmbit que sigui, palesa el que la persona ha acumulat, el que apropa o identifica a certes tesis. I en politics, en tertulians que suposadament haurien d´estar versats, només cal adonar-se del veritable nivell. Una societat poc instruida, evadint-se cada vegada més amb mitjans externs que allunyen d´una connexió amb el nostre interior, que cerca el mínim esforç i el màxim profit i no vol reptes complicats, sense objectius de superació més enllà de les característiques materials. Les aparences superficials es poden interpretar com que es diu molt i es fa molt, però això si no es tradueix en un profit palpable i consistent, són paraules i accions inútils.

EL POC PROFIT DEL QUE DIEM I DEL QUE FEM ( I )

A part dels grans artistes, dels descobridors que han revolucionat la societat i les grans obres socials diverses, difereix en gran mesura al comportament i aportació del que representa la majoria. Sempre hem de perseguir un desenllaç benèfic del que expressem amb paraules i accions, i ho hem de comprovar en el ressó d´aquestes. La boca i les mans exerceixen un paper preponderant, s´encarreguen del que diem i del que fem. La boca situada al cap està vinculada a la part mental. Els quatre elements es manifesten a través de la boca. El que entra ( sòlid i liquid ) correspon a elements femenins de terra i aigua. El que interioritzem per a un nodriment, per a una continuitat. Les paraules emergeixen de dins per les experiències prévies, per coneixements, per la concepció forjada al llarg del temps d´acord al nostre potencial, ideals i idiosincràsia. L´impuls per a expressar-se l´aporta l´element foc, i el pronunciat s´associa a l´element aire. El que surt de la boca ( foc i aire ) correspon a elements masculins. Les mans situades a la part central poden connectar amb el cap i els peus. Fer baixar les idees donant forma concreta. Les ordres poden venir a través de la boca, però les execucions depenen de les mans. El que diem, el to, el contingut, el ressó que pugui deixar, indiquen característiques de la persona. Ens podem apropar o allunyar, engrescar o avorrir, entusiasmar o espantar ¿ i en l´espai abans de pronunciar les paraules i un cop dites, ens aturem a pensar en el possible impacte que pot causar ? Segurament no constatant el dia a dia de persones influients i anònimes. El que diem i el que fem conformen la vida individual i col-lectiva. Podem fer i desfer, construir o destruir, millorar o empitjorar, i malgrat la importància del que es pot generar, només cal adonar-se de la inconsciència i la ignorància que ens envolta per adonar-se de la quantitat de bajanades que s´arriben a dir,i la poca consistència de les moltes accions realitzades.