EL POC PROFIT DEL QUE DIEM I DEL QUE FEM ( II )

El propòsit del que expressem és elevar gúspires de llum, i això ho desconeix la majoria. Una societat mundana ens prepara per a subsistir però no per a trascendir, i confonent el mitjà com si fos l´objectiu, amb una formació enfocada envers el material, l´observat diariament obeeix a les limitacions escollides per inconsciència i estar atrapats per un conjunt de circumstancies que ens condicionen. Molta xerrameca desaprofitada, converses reiteratives, previsibles, perque no hi ha ambició d´introduir nous coneixements i eixamplar horitizons que facilitin més eficàcia. Tothom anhela benestar en les àrees principals ¿ i que fem al respecte per aconseguir-ho ? Enganxats a pantalles i a l´ampli ventall que ofereixen ? de què serveix tot plegat ? això ens fa millors ? aconseguim millorar-nos a nosaltres i les relacions ? I entre missatge i missatge, el dia a dia és ple de successos aberrants. Abocant energies envers l´extern, en màquines que faciliten les condicions respecte a temps passats, el comportament humà es manté inalterable en les baixesses de sempre. Què es pot aprofitar de tot el que diem ? Quin percentatge és útil ? Amb quina finalitat diem el que diem i fem el que fem ? El que diem i fem deixa un impacte en l´ambient, i el ressó provocarà un determinat impacte. Les converses que escoltem en l´àmbit que sigui, palesa el que la persona ha acumulat, el que apropa o identifica a certes tesis. I en politics, en tertulians que suposadament haurien d´estar versats, només cal adonar-se del veritable nivell. Una societat poc instruida, evadint-se cada vegada més amb mitjans externs que allunyen d´una connexió amb el nostre interior, que cerca el mínim esforç i el màxim profit i no vol reptes complicats, sense objectius de superació més enllà de les característiques materials. Les aparences superficials es poden interpretar com que es diu molt i es fa molt, però això si no es tradueix en un profit palpable i consistent, són paraules i accions inútils.