TRES TIPUS DE POR

La por és un mecanisme de defensa per a prendre mesures de protecció davant situacions que ens puguin desbordar. En els animals, la part instintiva fa estar alerta de possibles perills on la por serveix de previsió i protecció. En els humans, amb capacitat de raciocini, afrontem el que pot generar por amb un component mental i emocional.                                                                                                                                           Què desperta en nosaltres la por ? Temor. Temor a patir, que es manifesta en diferents vessants, essencialment en l´aspecte físic i també econòmic. I per què emergeix la por al dolor, al deteriorament, a la pèrdua ? Per amor. Si fossim indiferents a la pròpia auto estima, patiríem pel que pugui passar ? Amor i temor són els fonaments del treball espiritual. Cor i ment són els encarregats de dinamitzar-nos i forjar projectes des de petits fins que som vells. La fusió d´amor i temor és fonamental per a establir harmonia. Saber com expressar el correcte per les consequències, aquest és el treball constant que de no fer-lo pot ocasionar situacions que ens posin en perill.                                                                                                    Hi ha tres tipus de por : real, de salut, infundada. La por real és quan ens afrontem als elements si aquests es desboquen, sigui per foc, aigua o aire. Segons on ens trobem podem quedar atrapats per la seva influència amb un perill real. També és un perill real trobar-se en un context de caos i aldarulls amb un mínim marge de maniobra. A punt de ser atropellats, relliscar en un pendent i caure per un precipici, són perills reals que originen por pel possible patiment.                                                                                        Malaltíes pel dolor sentit, la pérdua d´autonomía, limitacions, no disposar de les facultats indispensables,amb el perjudici econòmic que pot ocasionar i la dependència de tercers.                              Pors infundades per suposicions o imaginacions respecte a diferents questions personals com de recursos. La major part de vegades són elucubracions pesimistes de desenllaços que o bé no passen o ho fan en una proporció molt inferior.                                                                                                                                     La por ens posa en l´encreuament entre valentía i prudència. Sortir ben parats en ocasions requereix valentía i altres prudència, i hem de saber quan i com, que ens ho indicaran l´amor i el temor.                      La seguretat constant es una utopía. Si l´intenció és ser just a cada moment, forjarem una protecció i evitarem situacions de risc. L´afectació externa no és casual, són avisos d´accions precedents amb el missatge per actuar diferent.                                                                                                                             Hem de tenir por inevitablement ? Només si transgredim les lleis eternes trencant l´harmonia.

LES OBSTRUCCIONS DE L´EGO

Tots tenim consciència del jo, i això genera auto estima que és primordial per a superar-nos. Ningú pot respirar ni nodrir-se per algú altre, aquesta evidència juntament amb les mancances i dependències constants, ens inclina a cercar beneficis enfocats la major part del temps en nosaltres mateixos.                   Al nostre voltant la multiplicitat es manifesta en infinitat d´expressions, i si observem podem constatar com les parts treballen per a un tot. De la diversitat a la unitat. El disseny del que ens acompanya en tots els àmbits depèn de l´aportació externa d´altres recursos per a seguir oferint les seves peculiaritats, i és aquí on radica el repte de l´ego. Vetllar per la pròpia subsistència acoplant-se amb el medi efectuant intercanvis per al bé tant personal com social.                                                                                                 El que hem après és gràcies a la transmissió d´altres persones. Els recursos de que disposem ara es deuen a connexions efectuades préviament. Els subministres diaris els rebem d´una multitud diversa. Nosaltres sols sense la participació de tants i tants elements proveïdors no podríem subsistir, i amb aquesta evidència hauríem de saber enfocar els desitjos personals amb una visió àmplia per a uns millors resultats per als implicats.                                                                                                                                                           Els conflictes diaris són ni més ni menys que les consequències de voler satisfer  la vessant primària instintiva actuant desequilibradament sense tenir en compte la incidència en altres del que comporta certs procediments.                                                                                                                                                    Les desigualtats s´originen per egos desbocats a la recerca de bens materials a costa d´expropiar riqueses d´altres, i en la seva ceguesa i ignorància, desaprofiten la vida en l´efímer perdent l´oportunitat d´evolucionar que és el motiu pel qual som aquí.                                                                                             La paraula ANI en hebreu significa " jo " i si la intercanviem per AIN significa que el jo és res. La llastima és que quan la majoria en prengui consciència ja serà massa tard o potser no d´acord a un ordre còsmic que sempre és molt més enllà de la nostra comprensió.