TRES TIPUS DE POR

La por és un mecanisme de defensa per a prendre mesures de protecció davant situacions que ens puguin desbordar. En els animals, la part instintiva fa estar alerta de possibles perills on la por serveix de previsió i protecció. En els humans, amb capacitat de raciocini, afrontem el que pot generar por amb un component mental i emocional.                                                                                                                                           Què desperta en nosaltres la por ? Temor. Temor a patir, que es manifesta en diferents vessants, essencialment en l´aspecte físic i també econòmic. I per què emergeix la por al dolor, al deteriorament, a la pèrdua ? Per amor. Si fossim indiferents a la pròpia auto estima, patiríem pel que pugui passar ? Amor i temor són els fonaments del treball espiritual. Cor i ment són els encarregats de dinamitzar-nos i forjar projectes des de petits fins que som vells. La fusió d´amor i temor és fonamental per a establir harmonia. Saber com expressar el correcte per les consequències, aquest és el treball constant que de no fer-lo pot ocasionar situacions que ens posin en perill.                                                                                                    Hi ha tres tipus de por : real, de salut, infundada. La por real és quan ens afrontem als elements si aquests es desboquen, sigui per foc, aigua o aire. Segons on ens trobem podem quedar atrapats per la seva influència amb un perill real. També és un perill real trobar-se en un context de caos i aldarulls amb un mínim marge de maniobra. A punt de ser atropellats, relliscar en un pendent i caure per un precipici, són perills reals que originen por pel possible patiment.                                                                                        Malaltíes pel dolor sentit, la pérdua d´autonomía, limitacions, no disposar de les facultats indispensables,amb el perjudici econòmic que pot ocasionar i la dependència de tercers.                              Pors infundades per suposicions o imaginacions respecte a diferents questions personals com de recursos. La major part de vegades són elucubracions pesimistes de desenllaços que o bé no passen o ho fan en una proporció molt inferior.                                                                                                                                     La por ens posa en l´encreuament entre valentía i prudència. Sortir ben parats en ocasions requereix valentía i altres prudència, i hem de saber quan i com, que ens ho indicaran l´amor i el temor.                      La seguretat constant es una utopía. Si l´intenció és ser just a cada moment, forjarem una protecció i evitarem situacions de risc. L´afectació externa no és casual, són avisos d´accions precedents amb el missatge per actuar diferent.                                                                                                                             Hem de tenir por inevitablement ? Només si transgredim les lleis eternes trencant l´harmonia.