VIDA PERDUDA O VIDA GUANYADA ( II )

L´instint de supervivència és innat i sabem què hem de fer per a preservar-lo. La questió és per a què.        Tots som iguals en el més essencial i tots som diferents, i des de les aparences no podem respondre a la singularitat de cadascú i com s´han forjat aquestes diferències.                                                                      No podem donar una resposta argumentativa al per què hem nascut en un país determinat, un continent, una família concreta, en un temps específic. Hi ha coses que es mantenen ocultes, però que donen pas al visible que ens acompanya.                                                                                                                             Només ens relacionem amb una quantitat reduida de persones entre milions, les precises per a ensenyar i aprendre recíprocament sempre i quan siguem capaços d´aprofitar els missatges emesos i rebuts per a seguir amb el progrés persistent en totes les àrees. Si no anem més enllà de l´aparent vetllant només per a mantenir-nos, desconeixent la nostra idiosincràsia i la tasca personal a escometre, no podem eixamplar horitzons per anys que passin, i l´estancament ens acompanyarà persistentment. Si no incrementem coneixement i instaurem un desig de refinament, potser subsistirem, però no trascendirem.                         Fem moltes coses que no hauríem de fer, i moltes que hauríem de fer i no fem. Volem salut, però els hàbits i la ignorància dificulta pensar en la forma apropiada, on sentiments, emocions i accions acaben conduint a les malaltíes. Volem una vida de qualitat, i els esdeveniments diaris van en una direcció diametralment oposada. No tenim en compte la causa i l´efecte, i les llavors plantades donaran el fruit en consonància.    Estem capacitats per a un gran potencial sempre i quan elevem els ideals i la consciència. Si escollim els patrons instintius de sobrealimentar l´ego com si fos el més preuat desconnectats dels preceptes espirituals, estarem condemnats a una vida permanent de tribulacions.                                                        La bondat, l´amor, vetllar pel bé comú, l´esperit de sacrifici present en altres, mostrar-se just, aquests són els objectius que hem de cercar si volem estar envoltats de benestar i harmonia tant internament com externament. La prova és que al desviar-nos d´aquests propòsits només fem que generar el contrari que és l´observat a diari amb tot tipus de problemàtiques i complicacions. Guanyar amb la vida o perdre amb la vida depèn de l´actitud i tot el que hi ha rera d´aquesta.

VIDA PERDUDA O VIDA GUANYADA ( I )

 A què es redueixen les preocupacions de la majoria ? Assegurar la subsistència, tenir un habitatge, família i alimentar-se. Aquests objectius i propòsits fan seguir una inercia on no ens preguntem el valor dels esforços i la fragilitat d´enfocar els anhels en el transitori sempre canviant i inevitable on no sabem quines garanties hi ha de continuitat. Així l´existència escapa a la voluntat. Anem passant d´una fase a una altra : néixer, créixer, reproduir-se, afeblir-se i anar-se´n. On és el sentit ? La finalitat ? L´existència veritable comença amb el desenvolupament de la consciència, i a partir d´aquí aprenem a controlar accions i reaccions polint les expressions per a un refinament que s´escampi en tots els fronts, des de la forma de pensar, en el sentir i en l´acció.                                                                                                                         Viure per a tenir o viure per a ésser, la clau que inclinarà envers la pérdua o el guany. L´exterior que se´ns escapa, o el que incorporem interrnament i persisteix. D´una etapa a una altra, d´una activitat a una altra, sense preguntar-nos l´objectiu dels esforços o segons quines relacions, un anar cap endavant atrapats per un conjunt de circumstàncies i la persecució d´uns propòsits que creiem són apropiats per que no hi ha més remei pel marge de maniobra.                                                                                                                  Quants es pregunten per què som com som i no d´una altra manera ? Quin paper exerceixen unes relacions específiques ? De tot el realitzat només en queda l´essència que serveix de base per apuntalar el present i projectar l´esdevenidor. Viure només per a preservar la presència inconscients de la nostra funció individual, inconscients del per què de les experiències i finalitat de la nostra vida aquí i ara. És precis esbrinar el perquè de les nostres caracteristiques particulars i el context que té a veure amb nosaltres, perquè si només compta nodrir el cos i afers mundans, mai sabrem si l´executat aporta un profit o no.       La batalla entre el primari i el secundari, és el repte diari que cadascú des de la seva posició i possibilitats ha de descobrir per a que el sentit, el significat i el profit estiguin rera el manifestat.