L´instint de supervivència és innat i sabem què hem de fer per a preservar-lo. La questió és per a què. Tots som iguals en el més essencial i tots som diferents, i des de les aparences no podem respondre a la singularitat de cadascú i com s´han forjat aquestes diferències. No podem donar una resposta argumentativa al per què hem nascut en un país determinat, un continent, una família concreta, en un temps específic. Hi ha coses que es mantenen ocultes, però que donen pas al visible que ens acompanya. Només ens relacionem amb una quantitat reduida de persones entre milions, les precises per a ensenyar i aprendre recíprocament sempre i quan siguem capaços d´aprofitar els missatges emesos i rebuts per a seguir amb el progrés persistent en totes les àrees. Si no anem més enllà de l´aparent vetllant només per a mantenir-nos, desconeixent la nostra idiosincràsia i la tasca personal a escometre, no podem eixamplar horitzons per anys que passin, i l´estancament ens acompanyarà persistentment. Si no incrementem coneixement i instaurem un desig de refinament, potser subsistirem, però no trascendirem. Fem moltes coses que no hauríem de fer, i moltes que hauríem de fer i no fem. Volem salut, però els hàbits i la ignorància dificulta pensar en la forma apropiada, on sentiments, emocions i accions acaben conduint a les malaltíes. Volem una vida de qualitat, i els esdeveniments diaris van en una direcció diametralment oposada. No tenim en compte la causa i l´efecte, i les llavors plantades donaran el fruit en consonància. Estem capacitats per a un gran potencial sempre i quan elevem els ideals i la consciència. Si escollim els patrons instintius de sobrealimentar l´ego com si fos el més preuat desconnectats dels preceptes espirituals, estarem condemnats a una vida permanent de tribulacions. La bondat, l´amor, vetllar pel bé comú, l´esperit de sacrifici present en altres, mostrar-se just, aquests són els objectius que hem de cercar si volem estar envoltats de benestar i harmonia tant internament com externament. La prova és que al desviar-nos d´aquests propòsits només fem que generar el contrari que és l´observat a diari amb tot tipus de problemàtiques i complicacions. Guanyar amb la vida o perdre amb la vida depèn de l´actitud i tot el que hi ha rera d´aquesta.
Aquest blog no pretén emular els grans pensadors clàssics, només unes breus exposicions que puguin arribar a tot tipus de persones.
diumenge, 28 d’agost del 2022
VIDA PERDUDA O VIDA GUANYADA ( II )
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada