TRASPASSOS DE BENS I CONEIXEMENTS

Els nostres recursos consisteixen en bens i coneixements que primer han estat d´altres i que ens han traspassat generalment per mitjà d´intercanvis. Al néixer l´únic bé que tenim és el cos físic, i a mesura passa el temps ens hem de dotar de coneixements amb l´objectiu d´obtenir uns bens.                                   Les mancances suposen dependència, però aquí és on radica la clau de superació. Som aquí per a una millora expressiva constant de tot el manifestat, i és precís el propi esforç i la contribució d´altres en el manteniment i desenvolupament. El que abans era ignorància i ara és coneixement ha estat un traspàs. El que no teníem i ara si un altres traspàs. No es tracta d´acumular per acumular, sinó d´incrementar la qualitat en tot l´exterioritzat en els pensaments, sentiments i accions.                                                           Talents i bens són per a compartir. El millor mestre sense alumnes no pot exercitar la seva funció, i el mateix en qualsevol ocupació, oferir uns serveis efectuant transaccions amb aquells interessats en aquests serveis.                                                                                                                                                             Quan la gent diu " tinc" o el " meu " significa que disposen d´un préstec transitori i unes condicions determinades per a un fi. El tinc o el meu és per a diferenciar l´assignat a cadascú en les respectives supervisions individuals i la tasca a realitzar.                                                                                                  Al llarg dels anys accedirem als coneixements precisos a adquirir, i en cada época els bens oportuns d´acord a com es desenvolupi el particular procés evolutiu. Tot allò que no es pot retenir no és nostre. Les experiències i l´aprenentatge viscut en primera persona que arrela en el més profund i ningú ens ho pot arrabassar, això si és nostre. Dels constants intercanvis de bens i coneixements, només queda l´essencial, l´important per a dotar de sentit els esforços, les relacions i els processos, i hem d´estar atents per a constatar-ho i assaborir-ho.

DESAPEGAMENT I SENSIBILITAT

Desapegament és observar i valorar des d´una òptica mental. Sensibilitat és observar i valorar des d´una òptica afectiva. Poden semblar postures allunyades, però tot radica en funció del fons, doncs en el desapegament hi ha un component de sensibilitat per a no patir emocionalment, i la sensibilitat necessita un cert desapegament per a veure-hi amb claredat.                                                                                         El desapegament serveix per agafar distància entre nosaltres i el medi segons relacions i circumstàncies quan no es pot incidir en els fets, i el més pràctic és preservar la salut i el benestar.                                     La sensibilitat és una mostra d´empatia, sentir-se proper, i requereix la mesura oportuna per a no patir inutilment. El desapegament no té expectatives que sorgeixen dels desitjos de l´ego que vol uns resultats a mida. No espera res concret ni d´altres ni d´esdeveniments, i el resultat o desenllaç el deixa indiferent.      Observar des d´una vessant mental permet agafar distància, i si sabem veure en perspectiva facilita adoptar la postura pertinent estalviant-se els desencadenants de reaccions emotives.                                    Hi haurà situacions on és millor mostrar-se desapegat i altres sensible. L´equilibri és fonamental, per a nosaltres pròpiament i en l´impacte extern segons procedim.                                                                          El perill de ser massa distant o fred pot allunyar la calidesa en els contactes. Dilucidar on, quan i com ser desapegat o sensible depèn de la situació, si incideix directament o no i en l´harmonia entre el pensat i sentit, sabrem quina és la postura a adoptar.                                                                                                     La sensibilitat suposa una connexió amb altres, amb el medi circundant, i assenyala una valoració, una importància, perquè si fos a l´inrevés no es desvetllaria la sensibilitat.                                                            Davant de tants episodis dramàtics on no és possible intervenir directament per a modificar-los, el desapegament és sentit pràctic. En un context de canvi constant a títol personal i socialment, amb un marge de maniobra molt reduit, no podem quedar enganxats al que volíem i no és, i això és vàlid tant per al desapegament com per a la sensibilitat.