TRASPASSOS DE BENS I CONEIXEMENTS

Els nostres recursos consisteixen en bens i coneixements que primer han estat d´altres i que ens han traspassat generalment per mitjà d´intercanvis. Al néixer l´únic bé que tenim és el cos físic, i a mesura passa el temps ens hem de dotar de coneixements amb l´objectiu d´obtenir uns bens.                                   Les mancances suposen dependència, però aquí és on radica la clau de superació. Som aquí per a una millora expressiva constant de tot el manifestat, i és precís el propi esforç i la contribució d´altres en el manteniment i desenvolupament. El que abans era ignorància i ara és coneixement ha estat un traspàs. El que no teníem i ara si un altres traspàs. No es tracta d´acumular per acumular, sinó d´incrementar la qualitat en tot l´exterioritzat en els pensaments, sentiments i accions.                                                           Talents i bens són per a compartir. El millor mestre sense alumnes no pot exercitar la seva funció, i el mateix en qualsevol ocupació, oferir uns serveis efectuant transaccions amb aquells interessats en aquests serveis.                                                                                                                                                             Quan la gent diu " tinc" o el " meu " significa que disposen d´un préstec transitori i unes condicions determinades per a un fi. El tinc o el meu és per a diferenciar l´assignat a cadascú en les respectives supervisions individuals i la tasca a realitzar.                                                                                                  Al llarg dels anys accedirem als coneixements precisos a adquirir, i en cada época els bens oportuns d´acord a com es desenvolupi el particular procés evolutiu. Tot allò que no es pot retenir no és nostre. Les experiències i l´aprenentatge viscut en primera persona que arrela en el més profund i ningú ens ho pot arrabassar, això si és nostre. Dels constants intercanvis de bens i coneixements, només queda l´essencial, l´important per a dotar de sentit els esforços, les relacions i els processos, i hem d´estar atents per a constatar-ho i assaborir-ho.