ESFORÇOS AMB GUANYS O PÉRDUA

L´esforç és per a obtenir un benefici. Si no hi hagués l´oportunitat d´un profit no ens plantejaríem l´esforç. Aquests poden estar motivats per questions puntuals, altres a curt o llarg termini. Els esforços físics i mentals són els prominents, i entremig la part emocional ha d´equilibrar ambdòs des de la idea a la concreció. El desig que és l´impulsor ha d´aportar claredat gràcies a un discerniment correcte que permeti veure pros i contres i possibles desenllaços.                                                                                                     Sens dubte els esforços pretenen algun tipus de guany, de resolució, de millora respecte a precedents. Hi ha esforços per ampliar l´existent, per a mantenir o bé per arranjar el que no funciona degudament. Entre el que posem d´inversió de temps, recursos i acció, hem de perfilar si valia la pena tot el dinamitzat i el resultat. Hi ha inversions enfocades en el personal, i altres compartides i de caire social.                              De tot el que arribem a realitzar pèrdues i guanys es repartiran, inclinar la balança dependrà de la preparació, aptituds i agilitat en encaixar components diversos. Els esforços s´han de fer pensant en introduir qualitat. Des de el més trivial al més rellevant, marcar la diferència és el que aporta profit. Ningú vol miseries, tothom anhela benestar, condicions satisfactories, però això demana esforç i cal saber com procedir per a obtenir el pretés.                                                                                                                        Sortir d´un context difícil per mancances, per poca preparació, envoltat d´adversitats, sovint ni amb esforços és possible desfer-se d´un medi i circumstàncies incapaç de redereçar diversos fronts que requereixen una transformació profunda.  Esforços per a guanys transitoris i esforços per a guanys perennes. L´extern, material, mundà, serveix per a una temporadaa, uns anys, i tard o dora es dilueix. Si fixem un pla consistent a llarg termini d´estudis específics connectant amb la nostra vessant subtil, interna, ampliant la consciència per a entendre i captar més enllà del visible i superficial, incrementarem la comprensió, estarem en disposició d´entendre´ns més profundament a nosaltres i al proïsme. Uns bens intangibles que poden expandir-se sense límits si la consagració és constant i que sempre ens acompanyaran. Si només vivim per a treballar, per a cobrir l´elemental, si els esforços no desemboquen en alguna millora que es preservi, al final els esforços hauran estat debades. El dedicat al transitori subjecte a canvis, no ho podrem retenir. Només obtindrem guanys sòlids persistents quan les accions i els propòsits girin al voltant d´acomplir els preceptes espirituals en la seva màxima extensió.

EL QUE EXPRESSEM ARA

El que expressem ara és el reflex d´experiències prèvies i com incideixen en nosaltres. Anem de la ignorància al coneixement, del desconegut al conegut, la questió és si sabem aprofitar les oportunitats per a eixamplar el potencial dotant-nos de més possibilitats per a procedir amb més eficàcia en tot el que afrontem.                                                                                                                                                          El que mostrem ara és el mateix de fa dècades  ? Els dèficits, la inconsciència, immaduresa, continuen formant part del nostre comportament ? La funció del temps és proporcionar-nos experiències acumulatives per a contrastar el que pensàvem, sentíem i fèiem en una època i el seu resultat, i observar si ara seguim exactament igual o hem aprofitat la diversitat de situacions i de relacions per a procedir amb més harmonia.                                                                                                                                                 Ens hauríem de formular diverses preguntes per a esbrinar si anem ben encaminats : estic fent el que es suposa haig de fer ? amb el realitzat a dia d´avui estic millorant en part o globalment ? puc fer molt més del que faig ? amb els objectius actuals, capacitat de comprensió i característiques personals, m´adreço envers una millora respecte a un passat més o menys proper o llunyà ? soc critic en la mateixa mesura amb mi que amb altres ?. Dissortadament l´expressat ara en un gran percentatge és el mateix de dècades o segles enrere. No hi ha ni més coneixement ni més empatia ni més sensibilitat. Això succeeix a títol personal i en la singularitat dels països. Hi ha un ADN identificatiu que ens marca i condiciona a seguir repetint esquemes i patrons de conducta, i si aquests són improcedents i perjudicials acaben incidint en l´emissor i receptor.                                                                                                                                         Hem incorporat nous estris, nous estils, les possibilitats actuals d´acció no tenen res a veure amb el passat, i en canvi, ni els països ni massa persones no segueixen aquest exemple per que cada nou ara és el mateix de sempre. Si l´expressat ara és igual al de fa una eternitat no estem avançant, i quan l´estancament es perllonga desemboca en decadència.