EL QUE EXPRESSEM ARA

El que expressem ara és el reflex d´experiències prèvies i com incideixen en nosaltres. Anem de la ignorància al coneixement, del desconegut al conegut, la questió és si sabem aprofitar les oportunitats per a eixamplar el potencial dotant-nos de més possibilitats per a procedir amb més eficàcia en tot el que afrontem.                                                                                                                                                          El que mostrem ara és el mateix de fa dècades  ? Els dèficits, la inconsciència, immaduresa, continuen formant part del nostre comportament ? La funció del temps és proporcionar-nos experiències acumulatives per a contrastar el que pensàvem, sentíem i fèiem en una època i el seu resultat, i observar si ara seguim exactament igual o hem aprofitat la diversitat de situacions i de relacions per a procedir amb més harmonia.                                                                                                                                                 Ens hauríem de formular diverses preguntes per a esbrinar si anem ben encaminats : estic fent el que es suposa haig de fer ? amb el realitzat a dia d´avui estic millorant en part o globalment ? puc fer molt més del que faig ? amb els objectius actuals, capacitat de comprensió i característiques personals, m´adreço envers una millora respecte a un passat més o menys proper o llunyà ? soc critic en la mateixa mesura amb mi que amb altres ?. Dissortadament l´expressat ara en un gran percentatge és el mateix de dècades o segles enrere. No hi ha ni més coneixement ni més empatia ni més sensibilitat. Això succeeix a títol personal i en la singularitat dels països. Hi ha un ADN identificatiu que ens marca i condiciona a seguir repetint esquemes i patrons de conducta, i si aquests són improcedents i perjudicials acaben incidint en l´emissor i receptor.                                                                                                                                         Hem incorporat nous estris, nous estils, les possibilitats actuals d´acció no tenen res a veure amb el passat, i en canvi, ni els països ni massa persones no segueixen aquest exemple per que cada nou ara és el mateix de sempre. Si l´expressat ara és igual al de fa una eternitat no estem avançant, i quan l´estancament es perllonga desemboca en decadència.