Lligams evidents, habituals, ocasionals, propers o distants

Què decidim realment ? Quin grau real de llibertat tenim per a escollir ? Per què cadascú té unes relacions específiques  ? Pares, fills, germans, parella, tots són intermediaris. Cadascú fa una funció amb unes característiques, on la proximitat i asiduitat fa aflorar la nostra veritable essència. Som posats a prova contínuament per a desenvolupar el potencial que passi de l´inconscient al conscient, de la defensa dels propis interessos a donar i compartir.                                                                                                               El fracàs de les relacions i la baixa qualitat d´aquestes és per que impera l´egoisme i l´estretor de mires. Així ni uns ni altres fan el paper de missatgers desaprofitant el contingut del que anem mostrant.                Els lligams són inevitables, ningú pot viure aïllat, i si ho fa respecte a les persones, no pot defugir la dependència de la natura. Les mancances ens forcen a exterioritzar-nos, a establir connexions, i si cerquem bones condicions ¿ per què adoptem postures desagradables, agressivitat, sabent que necessitem suports per a cobrir dèficits ?                                                                                                                                         La necessitat d´adquirir recursos ens fa establir lligams. Primer a l´escola per a un nodriment mental. Després en la formació laboral per a un sosteniment material. I no obligatoriament alguns cerquen parella i fills per a omplir la vessant emocional.                                                                                                            Els vincles poden durar més o menys, i tard o dora tots acaben essent transitoris, d´aquí la necessitat de desapegament per a evitar frustracions, doncs les companyies que entren i surten del nostre escenari vital hi són per a exercir un paper destinat a expandir les nostres facultats.                                                            Les relacions són necessàries per a l´acoplament entre l´individual i el col-lectiu, i al mateix temps cap és imprescindible. Què hem extret dels diferents contextos i etapes ? Què hem aprés d´aquelles persones que ens cauen bé i de les antipàtiques ? Hem sabut comportar-nos en el tu a tu i en les relacions jeràrquiques ? Hem aprofitat el pas pels diferents àmbits i époques per a millorar les nostres expressions ?                        Els lligams són connexions, i a l´igual que les màquines funcionen si hi ha el degut encaix, exactament a nivell humà. Si hi ha desavinences, tensions i malestar, hi ha un desajustament, i hem d´esbrinar on és per a que el vincle acompleixi la seva finalitat.

Lligams. Home i dona han estat creats esquena amb esquena. ¿ Es giraran ?

Tots som producte de la unió dels principis masculí i femení, per tant encara que externament en la vessant física ens distingim per un sexe determinat, l´altre principi també és en nosaltres.                                         Home i dona han estat creats esquena amb esquena. Cadascú mira en direccions oposades i no es veuen les cares. El treball d´ambdós consisteix en girar-se i veure´s frontalment per a identificar-se i establir acords des de les diferències implícites i que aquestes treballin per a l´unitat dins la diversitat.                                Som iguals en l´essencial, però diferents en la resta. Encaixar les diferències és una tasca constant d´homes i dones tenint en compte el respectiu codi de valors, els criteris i les concepcions bastant oposades en diversos fronts significatius. El primer que cal és adquirir un coneixement profund arquetípic del propi gènere, i després fer el mateix amb l´altre oposat al nostre. Saber el per què som com som i la causa, dotant-nos d´unes possibilitats relacionals molt més grans i satisfactòries.                                          Els homes són emissors a nivell mental i físic, i receptius en l´aspecte emocional. Les dones són emissores en l´emocional i receptives en el mental i en el físic. Conscients d´aquests punts bàsics, es tracta de bona disposició sorgida d´un discerniment ampli coherent i l´afectuositat indispensable que apropi per a establir nexes. El repte consisteix en internalitzar les qualitats de l´altra polaritat en nosaltres per a no tenir dependències externes. I com que aquesta tasca és feixuga i requereix un gran afany i disciplina, difícilment incorporem en la magnitud òptima els atributs de l´altre sexe. D´aquí que la majoria cerqui el complement que creu cobrirà buits o mancances.                                                                                            L´amor lliga, la saviesa deslliga. Per a què volem lligams ? Per amor a algú o pel nostre propi pel que pot implicar el lligam. Lligar-se és limitar-se, i és precís que hi hagi un motiu de pes i un propòsit. El nivell evolutiu social en totes les cultures no està suficientment desenvolupat per a que una relació de parella que és la més exigent, permeti tant el progrés individual com en conjunt degut als interessos personals, manca de profunditat en hom mateix i per tant en l´interacció, i una sensibilitat refinada que expressi amor altruista.                                                                                                                                                            Abans de condicionar-nos amb les responsabilitats que vindran incorporades en el lot al complet hem de formular-nos preguntes primordials. Per a què vull aquesta relació ? Em pot conduir a transmetre el millor ? Hi ha autèntic entusiasme en el que sento ? El que suposadament puc guanyar pot tenir més valor del que gaudia abans del compromís ?                                                                                                                  Hi ha massa fantasia, suposicions i imaginació respecte a l´idealització del que pot suposar la relació més condicionant de totes les existents per acoplar-se mentalment, emocionalment i físicament. Triar parella en l´àmbit occidental acostuma a ser per amor, però aquest ha d´estar guiat per la saviesa, i que ambdòs encaixin sincronitzadament, per que és l´única manera d entendre´s i tenir possibilitats d´una continuitat que s´haurà de vetllar constantment.