Lligams evidents, habituals, ocasionals, propers o distants

Què decidim realment ? Quin grau real de llibertat tenim per a escollir ? Per què cadascú té unes relacions específiques  ? Pares, fills, germans, parella, tots són intermediaris. Cadascú fa una funció amb unes característiques, on la proximitat i asiduitat fa aflorar la nostra veritable essència. Som posats a prova contínuament per a desenvolupar el potencial que passi de l´inconscient al conscient, de la defensa dels propis interessos a donar i compartir.                                                                                                               El fracàs de les relacions i la baixa qualitat d´aquestes és per que impera l´egoisme i l´estretor de mires. Així ni uns ni altres fan el paper de missatgers desaprofitant el contingut del que anem mostrant.                Els lligams són inevitables, ningú pot viure aïllat, i si ho fa respecte a les persones, no pot defugir la dependència de la natura. Les mancances ens forcen a exterioritzar-nos, a establir connexions, i si cerquem bones condicions ¿ per què adoptem postures desagradables, agressivitat, sabent que necessitem suports per a cobrir dèficits ?                                                                                                                                         La necessitat d´adquirir recursos ens fa establir lligams. Primer a l´escola per a un nodriment mental. Després en la formació laboral per a un sosteniment material. I no obligatoriament alguns cerquen parella i fills per a omplir la vessant emocional.                                                                                                            Els vincles poden durar més o menys, i tard o dora tots acaben essent transitoris, d´aquí la necessitat de desapegament per a evitar frustracions, doncs les companyies que entren i surten del nostre escenari vital hi són per a exercir un paper destinat a expandir les nostres facultats.                                                            Les relacions són necessàries per a l´acoplament entre l´individual i el col-lectiu, i al mateix temps cap és imprescindible. Què hem extret dels diferents contextos i etapes ? Què hem aprés d´aquelles persones que ens cauen bé i de les antipàtiques ? Hem sabut comportar-nos en el tu a tu i en les relacions jeràrquiques ? Hem aprofitat el pas pels diferents àmbits i époques per a millorar les nostres expressions ?                        Els lligams són connexions, i a l´igual que les màquines funcionen si hi ha el degut encaix, exactament a nivell humà. Si hi ha desavinences, tensions i malestar, hi ha un desajustament, i hem d´esbrinar on és per a que el vincle acompleixi la seva finalitat.