LES BAIXESSES IMPEDEIXEN AVANÇAR

La dualitat està present per tot arreu, dues parts amb unes característiques singulars exercint una funció on la dependència empeny a establir nexes de connexió a la recerca d´un objectiu que comporti un resultat.    Hem d´efectuar encaixos constants, i hem de saber com. Ho podem fer empesos bàsicament pensant en satisfer desitjos de l´ego, o bé amb una amplitud d´horitzons que s´adona de la necessitat de vetllar per la globalitat per a uns beneficis recíprocs.                                                                                                           Què veiem habitualment en les pretensions imperants de moltíssimes persones ? El propi profit personal, sense una perspectiva àmplia de les possibles consequéncies del que es pretén i la incidència en altres.      La societat està dissenyada per a un ordre. Cada vegada que es comet una acció catalogada com a incorrecta, les normes i les lleis fan una valoració dirimint un veredicte. Si procedim d´acord al just no hem de tèmer perills o pérdues. Si transgredim el codi de comportament, tard o dora ens veurem immersos en tribulacions.                                                                                                                                                  Estafar, robar, segrestar, violar, matar, tot són manifestacions d´uns desitjos per a sadollar la naturalesa inferior primaria a costa d´altres amb métodes agressius on el guany momentani comporta consequències nefastes a llarg termini.                                                                                                                                     Aconseguir diners per diferents vies és l´objectiu. Aquests delinquents desconeixen que cadascú té una supervisió individual que ens ubica en un lloc concret amb unes característiques precises per a la nostra funció individual respecte al col-lectiu. Les transgressions empitjoren les condicions, d´aquí que sigui tan dificil sortir d´aquest cercle si no és mitjançant la conscienciació d´uns propòsits diametralment oposats amb tot el que implica el plantejament i la posada en escena.                                                                         Què impulsa a maltractar ? Des de el més lleu a les aberracions més grans. Com s´ha forjat la degradació en l´individu ? Res succeeix a l´atzar. Qui és robat és per que tenia un deute per conductes prévies desviades del considerat just. Qui rep una agressió encara que externament sembla casual no ho és. És dificil saber l´origen i la innocència de la victima en aparença. El delinquent s´ha sintonitzat amb una baixa vibració i exerceix d´avisador, no obstant, haver transgredit les lleis rebrà la sanció o càstig corresponent en la mesura i temps adient.                                                                                                      Cada dia esdevenen múltiples episodis d´agressors i agredits, la qual cosa mostra que anem desencaminats en les nostres pretensions, i que a base de violentar l´integritat d´altres persones no aconseguirem ni els recursos anhelats ni pau ni tranquil-litat ni llibertat. Les baixesses només condueixen envers el precipici experimentat en tots els fronts.                                                                                               

PURITANISME EXACERBAT

Ens queixem irritats fàcilment per insignificàncies que elevem a una categoria descomunal, reflex de l´estretor imperant d´uns conceptes valorats desmesuradament per manca d´amplitud. Tot es redueix al que penso, crec i valoro des d una òptica de l´ego.                                                                                          Què és punible ? Què es considera impur ? Qui sap distingir perfectament la diferència entre el correcte i l´incorrecte ? El que es pot fer i el que no, l´acceptable i l´inacceptable ? Unes paraules, uns gustos, una forma de vestir. Què ofèn ? Què és inapropiat ? Per quin motiu ? Cada paraula, cada expressió, cada acció, s´examina amb lupa, on l´insignificant pren dimensions desbocades. Es reacciona exageradament a foteses, i després es passen dies i dies donant voltes a anècdotes puntuals tractant el cas i els suposats infractors com dimonis.                                                                                                                                     Ens hem begut l´enteniment. Estem immersos en l´època del puritanisme exacerbat. Tot pot ser posat en entredit, i tant és que es sigui acurat, si no agrada el que diem o fem de seguida el dit acusador apunta i vol dictar sentència, i aquesta ha de ser exemplar, el més dura possible. Des de policies de la moral vigilant vestimentes, a defensors de la santedat o de la pàtria. Hem de vigilar i guardar distàncies, no posar les mans a segons quins llocs o fer segons quins gestos, no sigui que s´interpreti que forcem a algú a que faci el que no vol.                                                                                                                                                    D´un cantó no s´està disposat a tolerar el que es considera una infracció. I d´altra els que són de la mateixa banda ideològica poden mostrar autèntiques ximpleries però aquestes són apropiades on la llibertat d´expressió és el seu aval, i si els oponents fan com ells, aleshores censura, querelles i petició de càstig sever.                                                                                                                                                               Hi ha persones que traspassen límits quan la conducta és intimidatoria, envaeix el terreny de l´altre, posa en risc la integritat física, i cada cas s´ha d´observar individualment per a treure conclusions i emetre veredictes amb fonament.                                                                                                                                  Mai serà possible una unanimitat quan rere el punt de mira els criteris i valors es sostenen per la moral, l´ètica o una determinada religió. Costa molt ser equànim i imparcial quan s´està impregnat fins al moll de l´os d´uns conceptes arrelats amb una visió sovint reduccionista incapaç d´ampliar la perspectiva i mostrar més misericordia enlloc de la màxima severitat.                                                                                              Totes les lleis són justes ? Tots els jutges són infalibles ? Els perseguidors de les bones maneres, en tot moment, ara i sempre, el que diuen i fan és perfecte ? Si les lleis tenen mancances o són incorrectes, si els jutges sovint es mouen per les pròpies valoracions, si els integristes no són impecables, aleshores com s´ha de procedir per a instaurar la puresa ?