PURITANISME EXACERBAT

Ens queixem irritats fàcilment per insignificàncies que elevem a una categoria descomunal, reflex de l´estretor imperant d´uns conceptes valorats desmesuradament per manca d´amplitud. Tot es redueix al que penso, crec i valoro des d una òptica de l´ego.                                                                                          Què és punible ? Què es considera impur ? Qui sap distingir perfectament la diferència entre el correcte i l´incorrecte ? El que es pot fer i el que no, l´acceptable i l´inacceptable ? Unes paraules, uns gustos, una forma de vestir. Què ofèn ? Què és inapropiat ? Per quin motiu ? Cada paraula, cada expressió, cada acció, s´examina amb lupa, on l´insignificant pren dimensions desbocades. Es reacciona exageradament a foteses, i després es passen dies i dies donant voltes a anècdotes puntuals tractant el cas i els suposats infractors com dimonis.                                                                                                                                     Ens hem begut l´enteniment. Estem immersos en l´època del puritanisme exacerbat. Tot pot ser posat en entredit, i tant és que es sigui acurat, si no agrada el que diem o fem de seguida el dit acusador apunta i vol dictar sentència, i aquesta ha de ser exemplar, el més dura possible. Des de policies de la moral vigilant vestimentes, a defensors de la santedat o de la pàtria. Hem de vigilar i guardar distàncies, no posar les mans a segons quins llocs o fer segons quins gestos, no sigui que s´interpreti que forcem a algú a que faci el que no vol.                                                                                                                                                    D´un cantó no s´està disposat a tolerar el que es considera una infracció. I d´altra els que són de la mateixa banda ideològica poden mostrar autèntiques ximpleries però aquestes són apropiades on la llibertat d´expressió és el seu aval, i si els oponents fan com ells, aleshores censura, querelles i petició de càstig sever.                                                                                                                                                               Hi ha persones que traspassen límits quan la conducta és intimidatoria, envaeix el terreny de l´altre, posa en risc la integritat física, i cada cas s´ha d´observar individualment per a treure conclusions i emetre veredictes amb fonament.                                                                                                                                  Mai serà possible una unanimitat quan rere el punt de mira els criteris i valors es sostenen per la moral, l´ètica o una determinada religió. Costa molt ser equànim i imparcial quan s´està impregnat fins al moll de l´os d´uns conceptes arrelats amb una visió sovint reduccionista incapaç d´ampliar la perspectiva i mostrar més misericordia enlloc de la màxima severitat.                                                                                              Totes les lleis són justes ? Tots els jutges són infalibles ? Els perseguidors de les bones maneres, en tot moment, ara i sempre, el que diuen i fan és perfecte ? Si les lleis tenen mancances o són incorrectes, si els jutges sovint es mouen per les pròpies valoracions, si els integristes no són impecables, aleshores com s´ha de procedir per a instaurar la puresa ?