IRA I DEPRESSIÓ : DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA

Ira i depressió són dues cares de la mateixa moneda. Ambdues són expressions de frustració per que no passa el que es vol. La ira s´exterioritza amb soroll, agressivitat, i altres persones o bens poden rebre les consequències. La depressió s´interioritza, habitualment es porta en silenci i no se´n fa ostentació.              La ira palesa un desig insatisfet de l´ego que vol imposar per la força o amb males maneres les seves pretensions. Pot haver un suposat justificant que no és justificable al trencar l´ordre i l´harmonia automàticament perd qualsevol consistència.                                                                                                   La depressió interioritza un desencís del que es veu, sent o experimenta. Externament acostuma a passar inadvertit a diferència de la ira que pertorba la tranquil-litat ambiental.                                                         Al Bhagavad Gita versicles 62-63 pàgina 28 diu això : al cavilar sobre els objectes sensoris concep un apegament a aquests; de l´apegament sorgeix el desig ; del desig neix la ira ; de la ira procedeix l´il-lusió; de la il-lusió la memòria confusa; de la memòria confusa la destrucció de la raó; per la destrucció de la raó es sucumbeix.                                                                                                                                                    La ira fa que la saviesa l´abandoni, i el seu rostre perd l´il-luminació. És questió d´observar. Passa de la categoria humana a animal. La imatge humana i la no humana té a veure amb la intel-ligència superior que es manifesta com a llum al rostre. No es volen acceptar uns fets, unes aspiracions no acomplertes, i es perd l´oportunitat de veure el disseny implícit rere els esdeveniments.                                                                   Una manera per a vèncer la ira és el dejuni. Corregeix el rostre i instaura la saviesa, perque la ira és precipitació, irreflexió o no preveure les consequències. La persona pot veure injusticies, es vol sublevar, i empés només per un desig frustrat no podrà descobrir el motiu subjacent que el fa experimentar aquest context i la seva finalitat.                                                                                                                                 La depressió a l´igual que la ira, són expectatives no acomplertes.

LES FORMES DE REACCIÓ : MILLORAR O EMPITJORAR

Com reaccionem davant d´una situació ? Dependrà de la magnitud de la nostra possible implicació propera o llunyana, del valor atorgat al context, de la capacitat d´anàlisi, d´imparcialitat, dels criteris ideològics, del que sigui significatiu i important per a nosaltres.                                                                    Podem ser reactius o proactius. Si l´èmfasi recau en el que molesta, el que desagrada, no serem capaços de desxifrar el missatge de fons i l´oportunitat de l´experiència. Si observem en perspectiva amb visió de conjunt, podem accedir a un escenari que ofereixi possibilitats imprevistes que siguin més favorables que el panorama actual.                                                                                                                                           Reaccionem amb calma o exaltats ? Escoltant el seny racional o duts per emocions ? Segons ens decantem el desenvolupament anirà en un sentit o en un altre, i ens aproparem ja sigui a la millora o a l´empitjorament. El mateix tema desperta defensors i detractors. Com és possible aquesta divergència ? La diferencia radica en els conceptes, en la idiosincràsia individual empesa per uns ideals als quals se´ls hi atorga un valor, juntament amb una influencia cultural i sobretot de nivell de consciència que permeti ser equànim i amb amplitud de mires.                                                                                                                   Quins són els arguments per a creure que certes situacions milloren o empitjoren ? Són capaços d´exposar pros i contres des de la imparcialitat deixant de banda interessos particulars ? Algú que es mostra vehement, irracional, agressiu, pot dilucidar amb claredat sobre el què és apropiat o no, el que és convenient o no ? Des de la subjectivitat s´ha de ser objectiu. No per que creiem que allò és bo o dolent, és irrefutable, és senzillament l´opinió forjada des d´una perspectiva específica influenciada per factors diversos.                                                                                                                                                            Com es pot defensar la perpetuació de postures estàtiques pels segles dels segles quan el ritme vital ens empeny cap endavant constantment ? Com s´encaixa el desig perenne d´immobilisme amb el moviment permanent ? Preservar uns fonaments esquerdats de debò condueix a una situació ideal ? Quin és el veritable motiu de la por al canvi ? Per que no es volen afrontar reptes que condueixin a unes condicions més satisfactòries ? Disposem de lliure albir, i aquest depèn del coneixement que faciliti decidir en un sentit o en un altre. Com més primaris i reaccionaris, més tendència a empitjorar per les pròpies expressions negligents. La millora d´un context prové d´un discerniment clar i ampli, acompanyat del medi i recursos pertinents per a concretar-ho. Cada dia es presenten dilemes on podem millorar o empitjorar. Si les passions, exageracions i incongruències prevalen, no es pot ser resolutiu. Millorar requereix un compendi d´aptituds i bones maneres, acompanyat d´un anàlisi precís, equanimitat i enfoc de conjunt.